Malauradament, mentre seguim a l'estat espanyol, aquest en lloc de fer-se amable als nostres ulls, segueix intentant esmicolar la nostra cultura. En aquest cas, i a través de l'Advocacia de l'Estat, ha considerat que el País Valencià hauria de comunicar-se en castellà a la resta d'autonomies, inclosa la catalana i al balear, perquè el “valencià” és només oficial al País Valencià. O sigui, de facto ens estan dient que valencià i català són idiomes diferents, però encara pitjor, l'Advocacia de l'Estat diu a tot un Govern de la Generalitat Valenciana, com s'ha de dirigir a d'altres comunitats. L'objectiu final: carregar-se la llengua valenciana com a llengua d'ús preferent a l'administració que porta el mateix nom. I encara una altra de darrera hora: un altre tribunal, en aquest cas un clàssic, el Tribunal Constitucional, ha dictaminat inconstitucional la comissió d'investigació sobre la monarquia al Parlament.
L'Estat fa com sempre ha fet l'església, utilitza un tribunal per no tacar-se les mans de sang. Aquestes són qüestions que ens enerven, però que caldria que al govern socialista d'allà i de Compromís els enervessin. Però sembla que no. I mentre segueixen fragmentant la llengua, i Sánchez segueix treient el fantasma del 155 a passeig, Íñigo Errejón, l'escindit de Podemos, també veuria bé aquesta aplicació del 155. I així anem fent, mentre esperem que els jutges acabin de dictar sentència que, en qualsevol cas segurament serà després del 16 d'octubre, quan s'hauria de justificar que Sànchez i Cuixart seguissin en presó preventiva.
En aquest sentit, la gran notícia del dia és que una missió del Consell d'Europa (no la Comissió Europea) viatjarà a Barcelona i a Madrid per investigar la situació dels presos polítics. Un informe aprovat ahir dimarts qüestiona el concepte de 'violència' amb el qual s'ha acusat al govern Puigdemont en el Judici del Procés. La ciutadania, mentrestant, comença a preparar alguna cosa. Poc o molt, es veu a gent parlant a cau d'orella i traspassant-se informacions. Secretisme i un denominador comú, que semblava que no tindria cap més paper que l'espantall del primer dia: Tsunami Democràtic. La darrera indocació del dia és que quan surti la sentència tothom abandoni allò que està fent i surti al carrer. Si això passa, aquesta tardor sí que serà calenta, sense haver-ho d'anunciar a bombo i plateret.
