Sergi Sol l’escuder de Junqueres, va fer un article el 24/8/20, al Nacional (que era un estirabot sobre la “confrontació intel·ligent”, de Puigdemont) a l’estil de la Robles, la ministra dels exèrcits. “No és moment de jocs florals”, concloïa ella, el 23/8/20, al reflexionar sobre el pacte pel referèndum.
Potser, ara és el temps de les cagarel·les. Un temps que torna. Josep Pla ja deia, en les “Notes Disperses”: “el que resulta literalment fabulós és que Dalí, repetint les collonades, ximpleries i animalades que es deien als cafès de Figueres… es vagi fent un tipus no solament de París, sinó de molt més enllà de París, un tipus que tira per la fama mundial…. (En aquells anys, Figueres s’especialitzà en un humorisme sense solta, de gra molt gruixut, d’un primarisme grotesc)”.
Cal dir, això no obstant, que l’afegitó “intel·ligent” té el seu quid pro quo. És per distanciar-se de la CUP? D’una “confrontació” impecable? Què introdueix? Què matisa? Què acomoda? Què dissimula l’afegitó “intel·ligent”? Puigdemont no ho aclareix i Sergi Sol s’hi espaia, se’n fot, en fa befa i molta conya, d’aquest silenci.
Aquesta classe d’adjectius fan una mica de por. Ara resultarà que els de la CUP són uns capsigranys? O bé, que l’afegitó “intel·ligent” és un succedani de l’estratègia d’ERC? Què vol dir Puigdemont, amb l’afegitó darrere la “confrontació”?
La Robles, tanmateix, té tota la raó. Espanya mai no acceptarà que Catalunya és una nació i que té el dret de decidir. Aquest és el nus de la qüestió. Sempre ho ha estat. Principalment des de l’estatut de 2005. Allò que ERC proposa ara, és el “retorn” a les peticions parlamentàries del 2012, del 2014 i a les nombroses i repetides converses entre polítics. Els quals Madrid ha vist sempre com “uns jocs florals”.
Així que em pregunto: què aclareix l’afegitó “intel·ligent” al galimaties actual?
Isidre Palmada
Camós, 26 d’agost 2020
