La política es fa amb el cervell i no pas des dels intestins. Quan els rentats d’estómac són la base de la presa de decisions, qualsevol organització està perduda i acaba immersa en una lluita estúpida d’egos, d’infantilismes i de tàctiques barates que sempre desemboquen en un carreró sense sortida i en un espiral que embruta i perverteix. Una situació que s’ha evidenciat aquest cap de setmana a Esquerra que està patint una crisi d’identitat tan intensa que ja veurem cap a on la portarà. La formació s’està quedant sense relat, sense discurs, sense actius per poder afrontar els propers quatre anys.
L’independentisme està madurant, s’està alliberant de complexes i s’està preparant per plantar cara a Espanya amb solidesa, solvència i coherència. Un independentisme que pot prescindir de la formació republicana si aquesta no decideix d’una vegada que vol ser quan sigui gran. La política de gestos, l’abús del farol, la impaciència i les febrades sentimentals ha marcat l’estratègia dels republicans que han constatat en aquest consell nacional que les ferides segueixen obertes, massa obertes. Les jugades internes han estat tan desesperades que el seu líder, Joan Puigcercós, s’ha vist ofegat i gairebé obligat a tallar-se el cap davant de tots aquells que fins fa poc, l’aclamaven. Les famílies ja tenen la pau que reclamaven, ja tenen allò que anhelaven. I ara que la història del partit ja té un altre president màrtir, que passarà? Creixerà, aglutinarà sensibilitats i no farà de tap, tornarà a treballar les malmeses bases, construirà un nou relat per poder defensar-se a les municipals i a les autonòmiques de les Illes Balears i el País Valencià?
La primera prova que haurà de superar serà aquesta propera setmana amb el debat d’investidura del nou president de la Generalitat. Com plantarà cara a Solidaritat i a Convergència i Unió, com marcarà perfil amb un líder que trontolla? Esquerra ha de recuperar credibilitat, ha de començar a dissenyar el seu futur i ha de decidir si la seva lluita és l’alliberament dels Països Catalans. La nova etapa es jugarà en un camp difícil: el Parlament de Catalunya amb una correlació de forces que donarà molt de joc però que també serà un escenari on es constataran les fortaleses, les mancances, la solidesa i les incongruències dels líders.
