Els insults del poder

Tal com diu la Sra. Merkel, les crisis les han de pagar els responsables i no els contribuents d’altres països. Bravo senyora! Gran pensada, sobretot quan  les eleccions  li han anat malament fa temps i  l’oposició, mica en mica es va carregant de raons davant el panorama d’una primera potència europea, i dictadora de polítiques,  a la qual les bosses de pobresa i les desigualtat són cada cop més grans.
Perquè no ens enganyem, les polítiques a les que s’està sotmetent al sud són producte de dos elements bàsics: unes causes endògenes, produïdes per la corrupció i el desig de l’enriquiment ràpid sense afermar els elements imprescindibles de  l’economia general ( llegi’s  bombolla immobiliària, préstecs escombraria…) i de l’altra en funció de la política interna alemanya, de la necessitat de la Merkel d’arreplegar vots ni  que sigui  al preu de trencar l’Europa que s’ha estat construint des de la darrera postguerra.
Si en aquests moments Merkel tingués garantida la reelecció, dubto molt que  gosés trencar el principi bàsic comunitari de no tocar els dipòsits bancaris. Però ara ja tot s’hi val per guanyar l’electorat alemany, i la resta d’estats, atemorits davant la resposta del gegant alemany, diuen sí i obliden que, fàcilment, la recepta que es vol aplicar a Xipre ens la poden aplicar als demés demà passat.
A més, en parlar de culpabilitats, Merkel, Rajoy i adlàters, barregen alls i cols i insulten la intel·ligència del ciutadà mitjà. Rajoy en manifestar que hi ha un problema de tots els “espanyols” i que tots hem de fer un sacrifici per sortir endavant. A veure, en primer lloc, jo no m’he enriquit al període de les vaques grasses, i els Sr. Rajoy faré bé de no escopir massa alt. En segon lloc, amb els ajuts rebuts per la banca, en comptes de retallades podríem fàcilment millorar l’estat del benestar. I en tercer lloc, què ens pren per idiotes? Un senyor com Rato que no veu des del FMI l’arribada de la crisi, enfonsa Bankia i el fan assessor amb un sou marejant de Telefónica, mentre un jubilat, que amb tota la seva bona fe ha dipositat els seus pocs estalvis en Bankia, li subscriuen preferents i pateix a data d’avui una quita, és a dir, li roben  part dels seus estalvis.
I Merkel?  De què se sent  orgullosa? De jubilats sense pensions? De joves amb mini jobs? D’increment de la pobresa?
Què fàcil és donar receptes i aplicar medicines des de la torre d’ivori de la prepotència!