Finalment hem pogut complir el desig de veure parlar els presos independentistes, més de 400 dies després. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, dos pesos pesants de la política catalana acusant l'Estat al qual han ridiculitzat de manera sublim des dels dos punts de vista que s'està plantejant el judici: la defensa política, i la defensa tècnica.
Junqueras ha optat per respondre només la defensa. Durant gairebé dues hores, el president d'ERC ha fet una defensa del dret a l'autodeterminació absolutament magistral de cap a fi. JUnqueras ha començat definint-se com a “pres polític” i a partid 'aquí ha insuflat orgull a tot l'independentisme. “No renunciaré a les meves conviccions democràtiques. Se m'acusa per les meves idees, és un judici polític”. El Vicepresident legítim ha explicat que “la independència de Catalunya no només és legítima, sinó que no és delicte. On es prohibeix?”.
La sessió havia començat amb una dissertació del jutge Marchena que ha estat molts minuts per intentar no dir que “hablen en cristiano, coño”. Ho ha vestit dient que “por razones emocionales” deixaria parlar en català, però que la traducció seria consecutiva i no simultània. Així ha desalentat que es pugui parlar en català quedant bé, i els dos presos han optat pel castellà per fer-se entendre per tota la multitud espanyol i per no desconcentrar-se.
Sense papers a la taula, Junqueras s'ha mostrat en plena forma i molt desafiant. Abans del recés fins i tot s'ha permès bromejar a Marchena, demanant no aturar la ratxa. Junqueras ha defensat sempre la via política a la judicial, ha explicat que mai ha defensat la violència, ha donat una bona lliçó sobre el Vèneto, i ha hagut de demanar disculpes per l'èmfasi que posava, ja que feia més d'un any que no el deixaven parlar. Cerquin la compareixença completa, que la gaudiran, una delícia que ha donat una primera estocada a l'alt tribunal.
La declaració de Quim Forn ha acabat en K.O. de l'acusació de l'Estat. Tant el Fiscal General com l'Advocacia de l'Estat han sortit escaldats. La pobra advocada de l'Estat no sabia com preguntar per obtenir les respostes que cercava i s'ha hagut d'enfrontar amb Marchena diverses vegades. El Fiscal, Fidel Cadena, amb un timbre de veu propi d'un inquisidor del segle XVII molt comentat, ha volgut fer caure a Forn en diversos paranys, el més flagran el de fer passar els dos cotxes destrossats per set cotxes “devastats”. Ell mateix ha emprat aquest terme i dues frases després se n'ha desdit.
Forn ha entrat al desgast del cos a cos d'una manera brillant. Ho tenia tot el cap i el que no ho trobava entre els seus papers. De ben segur que Junqueras també hagués fet un bon paper d'haver optat per aquesta via, i ens hagués agradat veure'l fer-ho després de degustar Quim Forn, però el seu advocat, Andreu van den Eynde ha explicat després que segueixen amb coherència la mateixa estratègia del primer dia, no donar bola a l'acusació, perquè l'acusació és política i, per tant, la defensa també; un plantejament que segurament també veurem en Jordi Cuixart.
L'Advocacia de l'Estat, Rosa María Seoane ha patit de valent amb Forn, que li ha recordat que “No hi havia cap instrucció política als Mossos, ni meva, ni per part del president de la Generalitat”. “El meu compromís polític sempre ha estat de suport al referèndum, i fer-lo possible, però també el diferenciava molt les meves activitats i competències com a conseller”, ha assegurat el conseller legítim.
Quim Forn ha arrencat el riure de gent del públic, i això ha obligat a Marchena de fer fora qui rigués de la sala. El Fiscal li preguntava si els membres del Govern català que havien estat substituïts, com ara Neus Munté, s'havien manifestat contraris a la persistència del Govern amb el referèndum, i Forn, amb sornegueria li ha respost que no ho creia, perquè tots ells havien anat a votar l'1O. El conseller d'Interior legítim també ha respost al mateix representant de l'acusació quan li ha preguntat si havia estat algun cop detingut per la seva ideologia, esperant un “no”, que “Sí”, quan se li va detectar una Senyera (no estelada) l'any 1986 a l'entrada a l'Estadi Olímpic de Barcelona. El crac ha ressonat per la sumptuosa sala.
Forn ha dissociat la voluntat política de l'acció com a conseller, un equilibri difícil que ha manejat bé, deixant sempre de banda els Mossos de qualsevol indicació política. El pres polític ha deixat clar també que la DUI no era exactament allò, que la va promoure el Parlament i que no tenia valor jurídic. Segurament d'això se n'haurà de passar comptes amb la ciutadania catalana, però creiem que ja ho estan pagant prou. Les sessions seguiran dimarts, quan l'acusació segurament es recuperi, amb la resta de presos polítics declarant. Després vindran tots els testimonis que allargaran el judici més de tres mesos. Tot això a l'espera demà de la declaració política prevista per Pedro Sánchez, on es preveu que convoqui eleccions. Sánchez se la juga amb això quan probablement tenia més opcions, i els Comuns segueixen bordant contra els independentistes. El Procés potser s'allargarà més del previst, però esperem que aquest sector s'acabi alineant amb la lluita dels catalans per la llibertat, i no per la còmode vida reivindicant que hi hagi una lluita essent el gatet acariciat del tron del president espanyol de torn.
Ja ho veuen, no hem parlat de VOX. Els feixistes esperen que gràcies al judici tingui un espai de propaganda electoral gratuïta. Ni Junqueras ni Forn els han deixat entrar al joc, ni Marchena tampoc quan ho han sol·licitat després de la intervenció de Junqueras. Volien deixar constància de les seves preguntes, però no tenia sentit perdre temps amb això. Caldrà veure si Santi Vila, de qui tampoc hem parlat, els deixa entrar o no, i en quin sentit anirà la seva declaració.
