Els ideals ens mostraran el camí cap a la independència

 
            En aquest temps de terrabastalls i incerteses, quan la lluita entre l’estat aglutinador i la nació que necessita emancipar-se és més ferotge, cal plantejar-se la situació en què ens podrem trobar sense adonar-nos-en. Els pensaments diversos a l’interior dels partits, tota la caverna periodística estatal (ells volen que sigui nacional) i els dubtes de certs pensadors de tota mena, només troben la seguretat d’un Oriol Junqueras, que sembla ser que és l’únic que té clar que la sobirania de qualsevol nació resideix en el poble. I aquest argument li serveix tant per contestar als cavernícoles que li volen desmuntar els arguments com per esplaiar-se a la Unió Europea. Davant aquesta situació, vull recordar les paraules d’un ciutadà compromès, polític d’ideals i conviccions (defensava la nació catalana): Manuel Carrasco i Formiguera. La lluita pels grans ideals de pàtria, llibertat i fe li va causar tres consells de guerra, dues denúncies militars, una sanció governativa i una sentència a mort, que es va executar l’any 1938 (ho varen fer els defensors de la unitat de l’Estat espanyol).
 
            Aquest gran patriota, que es va comprometre a recobrar els drets nacionals de Catalunya, en un article, inclòs a L’Estevet del Sant Jordi del 1923, titulat Sols l’ideal pot dur-nos al triomf, i que el 7 d’abril de 2013, va publicar a l’Ara Josep Maria Casasús, deia: “La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l’ideal; i si aquest poble es troba com el nostre sotmès a l’esclavatge i amb el seu esperit ofegat i malmès pels dogals de l’opressor, sols amarant-se en la puresa dels ideals més enlairats, pot mantenir la confiança d’assolir l’esforç necessari per a trencar els grillons i fruir amb dignitat la vida independent i lliure que son esperit col·lectiu reclama.”  Fixau-vos que exactament el que explicava Formiguera el 1923 és el que ha passat a la gran manifestació de l’11 de setembre del 2012, o a la gran cadena humana del 2013. Un poble, el poble català, ben amarat dels ideals de pàtria i llibertat, va sortir al carrer a exigir el que realment li correspon per dret. Fixau-vos que les persones tèbies i les contràries s’aferren als béns materials per afirmar que ara no toca, que primer s’han de dedicar a eliminar la crisi i que s’ha de deixar de somniar en impossibles, perquè no pensen atorgar cap tipus de compromís. S’ha de saber que aquesta reacció és la que s’esperava i s’ha de continuar en el camí emprès, que és l’únic que ens pot alliberar. Avui mateix, l’Albert Rivera des de Tele5 continuava fent mèrits per arribar a president de l’Estat i es burlava d’Oriol Junqueras i de la seva advertència de paralització de l’activitat econòmica del Principat. Enviava un missatge als ciutadans espanyols i als catalans, d’aquests que ajuden a mantenir l’enfrontament.
 
            Manuel Carrasco i Formiguera posava el dit a la nafra del materialisme, materialisme de la llarga època viscuda les darreres dècades, en què uns quants han fet grans fortunes i tothom aspirava falsament a fer-se ric, sense mirar prim sobre qui es deixava a la cuneta, o sense importar quanta gent quedava a la misèria. Aquesta època de materialisme exuberant ha fet adormir les consciències de molts ciutadans i ha despertat quan ha arribat la realitat crua i dura en forma de crisi. Carrasco afirmava: Cercant aquest benestar material, sacrificant-ho tot a la conveniència, a l’oportunitat del moment, s’ha anat colgant amb llot la veritable ànima de la Pàtria.”  Segonsels esdeveniments actuals i segons les paraules del polític assassinat, el govern de l’Estat bufa a favor que el poble català mantingui els seus ideals com a principal raó de viure, ja que intenta ofegar-lo econòmicament. S’haurà d’agrair alguna vegada tota la feina que fa el Govern espanyol i tota la caverna mediàtica, que malden perquè el poble castigui el govern català, si no pot complir els seus compromisos econòmics i socials. La defensa contra aquest atac barroer, descobrir-lo i denunciar-lo i saber que la situació actual d’assetjament constant d’Espanya contra Catalunya, ajuda a mantenir els ideals, l’ideal de què ens parlava Carrasco i Formiguera.
 
            Acabaré el meu escrit amb unes paraules del polític afusellat al penal de Burgos per ordre de Franco: ¡Tant de bo que nostre Patró gloriós, Sant Jordi, ens concedeixi la gràcia de purificar l’aire de nostra Pàtria, després de la tempesta que ja és prop, i que amb el triomf d’aquest nostre ideal pur, puguem fruir les resplendors d’aquella alba enyorada de nostra independència!”