Els hereus del franquisme continuen la repressió lingüística

  Aquella repressió tan cruel iniciada a principi del segle XVIII; aquella repressió mantinguda durant segles, unes vegades dissimulada i unes altres encoberta; aquella repressió virulenta i emmaleïda durant la dictadura franquista; aquella repressió que va aconseguir que molta gent es convertís en borda i renegàs de la seva essència, sense adonar-se’n; aquella repressió que tants havíem cregut que s’havia superat amb la mort del dictador i els inicis equivocats de la democratització de l’Estat… doncs aquella repressió torna, d’una manera híbrida, dissimulada i disfressada, d’una manera directa i descoberta, al més pur estil franquista, una repressió que cap país democràtic del món no pot tolerar.
 
            Per tant no és d’ara, és de fa molt de temps que els dirigents que han envaït un país per la força de les armes, que així és com es va fer fa tres segles quan es va envair el nostre país català, saben que una manera d’esborrar els senyals d’identitat d’aquella terra és eliminar la llengua dels seus habitants; primer s’elimina la llengua i simultàniament va desapareixent la cultura i els trets característics d’aquell poble. Volen esborrar tots els trets de la nació conquerida i colonitzada. Saben que si esborren la llengua, l’annexió d’aquell territori és molt més senzilla. Per tant, utilitzen les lleis i les pràctiques repressores més indignes, sota una capa del que ells defensaran que és llibertat i ho faran creure a molta gent del poble envaït.
 
            Als Països Catalans la repressió lingüística es va fer utilitzant tots els mètodes i totes les tàctiques i estratègies existents i inimaginables, es varen utilitzar les lleis, els decrets, les ordres, les prohibicions, els càstigs, les obligacions, les imposicions, els canvis del nom i llinatges, els canvis dels noms dels pobles, dels animals i de les plantes, la prohibició de parlar la llengua pròpia a l’escola, als llocs públics, als escrits, a les cartes, als diaris, als quarters i fins i tot al telèfon, i a tots els llocs i de totes les maneres que us pugueu imaginar i més. En certs àmbits i en alguns registres, els dirigents de l’estat dominant no hi varen poder arribar i la llengua es va mantenir, encara que les desercions i les persones que renegaren de la seva llengua i de la seva identitat varen anar augmentant com si d’un degotís permanent es tractàs. Aquestes persones que renegaven i es passaven a la llengua dominant rebien promeses i tenien aspiracions d’ocupar millors llocs de feina, més prestigi social i càrrecs de poder si renunciaven a la seva llengua, considerada com a miserable, i es passaven a la llengua important, la llengua dels poderosos, tant des del punt de vista econòmic com del polític.
 
            Doncs aquesta repressió va aconseguir frenar-se, sense aturar-se del tot, la Constitució n’és molt responsable, durant la transició democràtica i el període que ha transcorregut de governs d’aquesta minsa democràcia representativa. Aquí, a les Illes Balears, també s’havia aconseguit frenar la repressió i teníem esperances d’arribar a la normalitat de la llengua catalana, oficial i pròpia de la nostra nació. Després d’uns anys de l’intent, no aconseguit del tot, de restablir la llengua catalana, la pròpia d’aquesta terra, a l’administració i a l’escola, arriben els hereus del franquisme, forasters invasors i mallorquins renegats i volen tornar a posar en marxa tots els elements que siguin possibles per tornar a reduir el català a les catacumbes, que és el mateix que intentar condemnar-lo a la substitució i a la desaparició. Això és el que vol el PP i això és el que no saben els habitants de bona voluntat d’aquestes illes.
 
            Són molt vius, n’han après molt, segueixen la tàctica “que s’aconsegueixi l’efecte sense que es noti la cura que hi posen”. Són com moixos que s’acosten a la seva presa, els seus votants no ho noten i ells ho saben. Han fet tot el que era necessari per a tenir una bona collita de vots, parlen fal·laçment de llibertat, devaluen aquesta paraula sense que els seus se n’adonin, diuen que no volen imposicions, quan ells no fan més que imposar en tots els camps de la vida, podria posar desenes d’exemples, en basta un, la prohibició de veure TV3 al País Valencià. Només un miracle laic, només crec en aquests, ho podrà solucionar. El que ells no saben és que la gent ha après a protestar, la gent no es conforma a votar una vegada cada quatre anys, la gent aprendrà a utilitzar la democràcia directa i a sortir al carrer, com està fent ara. Ells han oblidat que temps d’injustícia es pot convertir en temps de revolta. El temps de la colonització és un temps que hauria d’haver expirat.