Demà, exigirem que l’Estat espanyol passi comptes d’Iraq. Exigirem el que en altres democràcies seria insultant haver de reclamar. Però a l’Estat espanyol, deu anys d’ençà que s’inicià la guerra il•legal a Iraq amb el suport del govern espanyol continuem instal•lats en la impunitat i en el menyspreu a
la ciutadania. Ha quedat demostrada la falsedat d’Aznar, però els governants no es consideren obligats a donar explicacions, amb la qual distorsionen la història, la història recent. No ens estranya, d’igual manera han tergiversat altres moments històrics com ara el Franquisme en no reparar les víctimes.
Això és possible mercès beneficiar-se de la fragilitat dels valors democràtics de la nostra societat que, evidentment, contribueixen a afeblir amb el seu silenci.
Deu anys més tard, el parlament espanyol continua orfe d’un informe oficial respecte a les missions exactes que les tropes espanyoles mobilitzades havien de dur a terme, al tipus de coordinació establert amb la resta d’exèrcits actuants, a la metodologia de coordinació amb la resta de tropes ocupants i, evidentment, no en sabem res dels recursos totals que comportava la mobilització.
Només fa uns dies, hem conegut una filmació en què uns soldats espanyols destinats a l’Iraq maltractaven un presoner. Al final de la gravació, un soldat deia: “A este se lo han cargado ya”, raó per la qual Amnistia Internacional ha reclamat una investigació immediata.
D’igual manera, mai no s’han aclarit quines foren les contrapartides que havia d’obtenir l’Estat espanyol per participar en una guerra que tenia com a finalitat apoderar-se del petroli iraquià i fer negoci arran de la reconstrucció i privatització dels serveis públics iraquians (recordeu que el govern del PP va prometre a les empreses espanyoles una quota de participació del 9%, fet que representava un negoci de gairebé 6.000 milions). Al capdavall, però, cap empresa espanyola va aconseguir col•locar-se, per la qual cosa el ministre de Defensa Trillo traslladà el malestar del govern a Donald Rumsfeld.
El govern espanyol mai no ha donat comptes de res: mai no s’ha clarificat la quantitat d’ajuda total a Iraq i com s’elegiren les ONG’s que se’n feren càrrec, on van anar a parar els 300 milions de dòlars anunciats pel govern espanyol a la Conferència de Donants de Madrid per a la reconstrucció del país, etc.
Val a dir que el Congrés dels Diputats mai tampoc no ha rebut cap mena d’informació sobre les actuacions dels serveis d’espionatge que foren atacats per tropes iraquianes .
Ho reclamem de fa anys, Ho vam fer l’any 2006 i aconseguírem que s’aprovés una iniciativa perquè es realitzés un informe. S’aprovà, cert, però el govern socialista no ho va fer, tot i que ens donà suport el seu grup parlamentari. Ni Zapatero com a president ni Chacón com a ministre de Defensa feren res. Al cap de 10 anys (dades d’AI) a Iraq regna la vulneració sistemàtica dels drets humans, s’ha restaurat la pena de mort i la corrupció s’ha estès arreu.
A veure què en diuen el socialistes quan demà ho reclamem al govern d’ara.
