No hi ha dubte que vivim un moment històric tens a Catalunya, l’Estat espanyol i Europa . A hores d’ara sembla que alguns personatges polítics no es donen compte que amb les seves polítiques dogmàtiques i jacobines s’estan carregant les institucions europees, que han permés gaudiar d’ençà de 1945, del periòde de pau més llarg al vell continent.
En aquest sentit és cabdal, és de justícia esmentar -en veu alta- que la gran majoria del sobiranisme i l’independentisme català (amb totes les seves gradaccions ideològiques) el que realment pretén és articular una Catalunya lliure i amb molta cohesió social; una República catalana amb més qualitat de vida i amb una democràcia molt més propera als estandars polítics i socials escandinaus, britànics i germànics, dintre d’una necessària interdependència europea, que no pas la democràcia, molt esquifida i feble, que patim/tenim actualment els catalans amb la nostra dependència a un Estat espanyol completament dominat per un vell i irracional nacionalisme centralista, d’arrel castellanista, que menysprea tothom que no acepti una dogmatizada Constitució i que no s’expressi amb la llengia imperial castellana, vinculada a una ideologia totalment antiga i antieuropea.
En aquest moments, amb la crisi del Brexit , el contenciós català i una crisi econòmica molt complexa, els estats centralistes i jacobins europees com l’Estat espanyol, l’Estat francès , Itàlia, Hongria i Polònia esan intentant ensorrar tota la UE, tot fent el joc a una extrema dreta europea totalment teledirigida des de Washintong – .Tal com molt bé va dir el Senador de la Catalunya Nord, François Calvet, la miopia del jacobinisme i el dogmatisme antidemocràtic està deixant K.O. una UE que a més té un greu problema de prestigi; és a dir, que tenim unes institucions europees capitanejades, governades per uns personatges sinistres que només espenren omplir-se les butxaques. Aquesta Europa dels “Junckers” i els “Tajanis” està traint els principis fundacionals, esprupolosament democràtics i respectuosos de la diversitat lingüística i cultural del pensament dels humanistes, pares fundadors de la unificació europea com Robert Schumann i Jean Monnet
