La política del Govern de Sarkozy d’expulsar persones romanís de l’Estat francès és un atac frontal a dos principis bàsics de la Unió Europea: el de la llibertat de moviment i residència, i el de no discriminació per motiu ètnic. Ambdós principis es troben abastament recollits a la legislació comunitària (sense anar més lluny, en els articles 13 i 18 del Tractat de la Unió Europea (pdf), i en l’article 45 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE). És cert que la integració de la comunitat gitana és un repte de gran abast que pocs governs han sabut atènyer. Això no es pot negar. Però expulsar milers de ciutadans europeus a un altre país membre no n’és la solució, sinó al contrari, que contribueix a degradar la imatge pública dels gitanos i, per tant, a dificultar-ne la integració.
L’expulsió dels gitanos de França és una vulneració flagrant dels drets civils dels ciutadans. I argumentar que els romanís suposen un càrrega insostenible per als serveis socials és una irresponsabilitat i una insensibilitat. Amb els drets civils no és que no s’hi pugui jugar, és que s’han de tractar amb molta cura i delicadesa. I el que ha de fer el Govern francès per resoldre els conflictes al voltant de la comunitat gitana és estudiar noves polítiques públiques per integrar-los a la resta de la societat (incloent l’accés a l’habitatge, al mercat laboral, a l’educació i a la sanitat). Em sembla que no cal recordar com de ràpid degenera un context polític que, per aconseguir els seus objectius, està disposat a vulnerar drets civils bàsics dels ciutadans.
