Uns diuen que volen governar en solitari, els altres que ara és el moment del canvi, també hi ha que defensen altre cop el tripartit i els darrers diuen que no tenen problema en tornar a l’oposició. “Borratxera” de declaracions amb menys de 4 dies que pot tornar esquizofrènics als pocs ciutadans que encara no estan desencantats de la política i que encabronen, i molt, a una societat que veu com la crisi els engoleix cada cop més i ningú ofereix una sortida viable. Paraules, moltes paraules. Tal i com s’ensuma, la guerra de guerrilles ha començat i els actuals socis de govern ja no s’agraden tant, el sex-appeal està desapareixent… quina llàstima, deu pensar més d’un. Es miren de fit a fit i tot i que es guarden les formes, les infidelitats “polítiques” comencen a prendre forma al cap d’algun d’ells, acostumats a fer el salt a la seva parella quan la tessitura canvia.
Aquesta situació fa pensar en el que ha passat aquesta darrera setmana al món dels reality show i, en concret, a Gran Hermano on s’ha institucionalitzat una nova paraula amb molts significats: “els follamics”. Aquest show que ningú mira però que temporada rere temporada rebenta audiències, acaba mostrant sempre el costat més obscur de les persones. Els follamics són aquells que en moments determinats de la seva vida i, a causa d’interessos puntuals, comparteixen passions però sota una premissa molt important: res d’enamorar-se. Així quan les picors van a la baixa o algun troba un amant millor, els follamics deixen de compartir llit i només prenen cafetons com si res hagués passat. El problema és quan un dels dos s’enamora i apareixen els odis i les rancúnies. Llavors només es pot fer una cosa, mantenir la dignitat, pensar amb el cap i evitar que allò que hi ha entre les cames no ens faci perdre la raó. És ben curiós les semblances que tenen a vegades el món de la política i els reality shows.
