La reserva de la nació navajo és la més gran del món. Totalitza 70.000 quilòmetres quadrats i és més gran, per exemple, que els Països Baixos. Hi viuen 250.000 navajos o diné com s’anomenen ells mateixos. També hi ha d’altres nacions com els hopi. La part negativa és l’explotació d’aquest territori per part dels Estats Units. El cas més aberrant és el miner. Literalment la reserva està cosida de mines. Hi ha més de 1.200 mines d'urani abandonades dins de les fronteres de la Nació Navajo, un territori que s'estén per Utah, Nou Mèxic i Arizona.
Els topògrafs nord-americans van trobar rics jaciments d'urani en terres navajo en la dècada de 1940, i el govern va autoritzar contractistes privats per extreure el mineral d'armes dels Estats Units i les necessitats d'energia. Prop de 4 milions de tones de mineral d'urani es van extreure de la zona entre 1944 i 1986, després de la qual cosa es va aturar la mineria. Miners navajos van treballar sense cap tipus de protecció amb salaris de vegades de menys d’un dòlar per hora.
Tot plegat va tenir efectes. A la dècada de 1950, les taxes de càncer entre els navajos eren tan baixes, que es pensava que eren naturalment immunes. Els miners, però, van patir exposició a la radiació quatre vegades més gran que la dels japonesos exposats a les bombes nuclears durant la Segona Guerra Mundial. Com a conseqüència l’any 2004, el càncer s'havia convertit en la principal causa de malaltia i mort entre els navajos.
Ara els EUA han signat un acord amb la Navajo Nation per la que pagaran més de 13 milions de dòlars per començar a netejar els centenars de mines d'urani abandonades al territori de la Nació Navajo. Els fons començaran per avaluar 16 mines escollides d'una llista de 46 llocs prioritaris. L'agència de medi ambient dels EUA també ha proporcionat aigua potable a més de 1.800 famílies que han vist contaminada la seva aigua. Un primer pas, doncs, en una tasca que serà llarga però aporta certa justícia a la sobreexplotació del territori diné.
