L’independentisme ha tornat a xocar entre sí per una ILP que ha arribat a la Mesa del Parlament, demanant poder iniciar una campanya de recollida de firmes per introduir el debat al Parlament perquè voti i faci una altra Declaració Unilateral d’Independència. La iniciativa feia dies que estava sobre la taula després que la presentés una plataforma independentista de poca rellevància, i el que havia de fer la Mesa era acceptar la seva entrada a tràmit o no. I el resultat ha estat bastant semblant al que ens esperàvem. Si bé crèiem que ERC votaria que ‘No’ i JxC que ‘Sí’, al final, els dos membres de la Mesa d’ERC s’han abstingut i els dos de JxC han votat favorablement.
Efectivament, el que ha vingut després ha estat també l’esperable: les xarxes han bullit contra els republicans, Josep Costa de JxC ha comparegut atacant els republicans acusant-los d’obstruccionistes i, finalment, els republicans han hagut de tornar a comunicar a remolc de i han vingut a explicar que no es poden aprovar ‘fricades’ sense fonaments, excusant-se en que això es podria tramitar si ho hagués presentat un partit polític, i ha convidat a Junts per Catalunya (que els havia acusat una estona abans), a fer-ho. JxC ha respost a la petició amb evasives, després de marcar-se un tanto simbòlic davant la majoria de la seva parròquia… i final del capítol. Per què final del capítol? Per què ens sembla tan clarament que estem davant d’una nova escenificació estèril? Els mateixos actors protagonistes han afirmat que això no erosionarà el govern.
Després de tot el que ha passat, seria bastant estrany que la independència s’hagués de proclamar a través d’una ILP d’una entitat que no se sap ni d’on surt. La qüestió és que la independència de Catalunya no pot dependre d’un rampell propi de la política de Solidaritat o de Reagrupament del 2010. Del 27 d’octubre de 2017 hauríem d’haver après que no serem independents només perquè el Parlament proclami la independència. No n’hi ha prou, cal que hi hagi una preparació, una cocció i una estratègia al darrera, perquè hem de tenir totes les estructures de país preparades, i això ho sap ERC, JxC, la CUP i molts dels votants d’aquestes formacions. La independència no arribarà gràcies a una entitat salvapàtries desconeguda, ni encara menys per quatre piulades airades d’algun gurú de Twitter.
No obstant tot això, valgui a dit que si s'ha arribat a presentar una ILP que ens teletransporta directament a una situació propera als anys 2008-2010, on l'independentisme encara folklorejava una mica en alguns aspectes, és també perquè hi ha una manca evident de lideratge dins del Govern de la Generalitat, i això és, en part, perquè hi ha una sèrie de gent que avui està essent transportada en furgons de retorn cap a les presons catalanes, en un viatge de tres dies, per cert, com si fossim al segle XVIII, esperant una sentència condemnatòria. Mai ho perdem de vista.
