- Publicitat -
Estimo Catalunya, estimo molt Catalunya -hi visc fa 34 anys, hi tinc la meva família i els meus amics! Tanmateix, ara torno a viure a Alemanya, torno als meus orígens, quina ironia del destí. Però hi estaré per un temps, només.
Sempre he tingut certes dificultats en trobar feina, una feina més estable, vull dir. Pot ser que sigui una eterna “guiri” a ulls dels altres? Em molesta quan diuen que sóc alemanya quan intento ser catalana, especialment sent casada amb un català. Potser veuen en mi alguna cosa típicament alemanya i no veuen que simplement soc així i que aquesta és la meva personalitat. Perquè, com és un alemany? Com a les pel·lícules nazis? Encara corren aquestes tòpics al cap de molta gent. Ara, és clar, amb la crisi, trobar una feina és pràcticament impossible, tant per a mi com per molts.
Això de trobar feina en llocs que requereixen certa responsabilitat perquè sóc una dona estrangera, em sembla gairebé impossible, a no ser que es tracti d'una feina de professora o de traductora, o alguna cosa per l'estil.
En canvi, s'insisteix molt en què la gent estrangera aprengui català, que faci mans i mànigues per integrar-se se al país…. Crec que falta més coneixements sobre el tema: aquí, a Alemanya, a Berlín concretament, trobo gent de tot el món ocupant càrrecs diversos, fins i tot de polítics! i tots estan pel país, per suposat!
En una Catalunya lliure, independent, espero que canviï aquesta mentalitat que indica que una persona de fora serveix per fer feinetes o és acceptada com a voluntària però que no pot demanar mai pujar graons perquè, segur que amb molt bones paraules, però no serà mai admesa. Excepte, és clar, si es té un bon padrí o una magnífica padrina…
Sylvana Gross-Melzer
Publicitat
