L’economista de la Universitat de Harvard Adam Price ha presentat un estudi (pdf) que demostra que l’economia dels països petits (Suècia, Singapur, Costa Rica) s’adapta molt millor en un entorn globalitzat que la dels països de grans dimensions (França, Espanya, Regne Unit). Així, segons Price, el creixement de les economies petites supera de llarg el de les grans durant el període comprès entre el 1996 i el 2007. L’economista gal•lès sosté que, efectivament, la crisi econòmica mundial ha frenat el creixement de les nacions petites. Al mateix temps, però, afirma que les economies grans s’han vist igual o més afectades per l’ensulsiada dels mercats . D’aquesta manera, l’evolució econòmica dels estats petits i dels grans en el període entre 2008 i el tercer trimestre del 2010 és similar.
Segons Price, hi ha tres factors que expliquen l’èxit dels països petits en la globalització.
1. De forma natural, s’orienten a l’exportació, atès que el mercat interior és relativament petit.
2. En general les societats petites estan més cohesionades, perquè socialment són més homogènies, més iguals, més fàcils de gestionar i, per tant, més ben governades. Els diversos sectors socials també poden influenciar amb més facilitat la presa de decisions, a diferència dels grans estats en què només una petitíssima minoria té accés als processos decisoris.
3. Una mida petita també permet adaptar-se més ràpidament a un mercat que canvia constantment. Així mateix, els canvis estructurals també són més fàcils d’implementar en països petits.
De fet, Alesina i Spolaore, a The Size of the Nations, ja van demostrar abastament els avantatges competitius dels països petits. Ara, Price recorda que, fins i tot en un context de crisi econòmica, la tesi es manté plenament vigent.
En definitiva, més dades i arguments que ens demostren una sola cosa: que Catalunya necessita independitzar-se per sortir de la crisi. De fet, de vegades penso que el nostre projecte, el projecte independentista, és l’únic que aporta dades i arguments racionals. Per l’altra banda, només hi veig temences atàviques o la lògica de la força –la força de l’estat.
