El dia 10 de desembre commemoràvem el 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets humans, i ara fa uns mesos ens felicitàvem de que Barcelona acollís el secretariat permanent de la Unió pel Mediterrani. Dues dates a recordar, però també dues fites a relacionar.
La defensa i promoció dels drets humans en certs països del sud de la Mediterrània, com en d’altres zones del món, ha estat objecte de menyspreu per part dels seus governs. Bona part part dels actors polítics d’aquests països consideren que els drets humans són una agenda exògena a les prioritats i valors de la seva realitat social i cultural, imposada per actors internacionals. Mentre que en d’altres ocasions, governs amb principis i pràctiques contràries als drets humans han impulsat la creació d’institucions para- governamentals de seguiment dels drets humans per confondre i crear un aparador de bona governabilitat davant de la opinió pública nacional i internacional.
Per aquesta raó és especialment pertinent la celebració de la VII Assemblea de General de la Xarxa Euro-Mediterrània de Drets Humans que es celebra fins el 14 de desembre a Barcelona. Perquè , i diguem-ho clar, cada cop és més acceptada una pràctica política de contemporitzar amb alguns dels règims autoritaris i de la ribera sud de la mediterrània que violen sistemàticament els drets humans, en pro de la integració Mediterrània, el mercat global i el famós diàleg de civilitzacions.
Podria donar molts exemples, però només n’esmentaré un. El passat 1 de desembre dos estudiants sahrauís, El Houssein Kteif, i Baba Khaya, van ser assassinats quan participaven en una asseguda per reclamar mitjans de transport suficients per poder celebrar la Festa de l’Anyell al costat de les seves famílies al Sàhara Occidental. A més dels dos estudiants morts, hi va haver més ferits i detencions d’altres estudiants, durant la intervenció policial marroquina per dissoldre la protesta. Una vegada acabat l’enterrament de Baba Khaya, la policia marroquina va colpejar la família i van agredir i detenir els parents de l’estudiant mort obligant a alguns familiars a participar a una repetició de l’enterrament, en un espècie de muntatge, de cara als mitjans de comunicació de Rabat. Al mateix temps, al Sàhara Occidental ocupat era bloquejat policial i militarment, per impedir un aixecament popular, produint desenes de ferits i detencions de civils sahrauís.
Per tot això, aprofitant la commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i de l’Assemblea General de la Xarxa Euro-Mediterrània de Drets Humans, crec que el més honest és recordar la negació d’aquests drets als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental. L’Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí (ACAPS) denunciava la setmana passada l’assassinat de joves estudiants, la brutal i la indiscriminada repressió i vulneració dels drets humans contra la població sahrauí indefensa dels territoris ocupats, la violència de les forces de repressió marroquines contra els joves estudiants sahrauís de les universitats del Marroc, que es manifesten pacíficament reclamant que es respectin els seus drets, la llibertat d’expressió i de manifestació, la celebració d’un referèndum d’autodeterminació i el rebuig de més de 33 anys d’ocupació militar marroquina i d’espoliació dels recursos naturals del Sàhara Occidental.
