Moltes vegades hem defensat la llengua catalana amb el fet que és llengua pròpia del territori o de cada una de les tres comunitats autònomes dels Països Catalans. Però aquesta qüestió no està massa recollida com un fet determinant per a la Justícia. És a dir, quan en un territori s’esgrimeix l’argument de la llengua pròpia, tot d’una apareix l’Estat afirmant que el castellà també és llengua pròpia d’aquell territori, tot pretenent que el castellà es pugui igualar en drets a la llengua en qüestió. S’ha de dir que a l’Estat espanyol les dues úniques comunitats que al seu Estatut es manifesta que el català és llengua pròpia del territori són Galícia i el Principat de Catalunya. A les Illes Balears no hi ha un article que ho digui d’una manera explícita, però queda clar que declara el català com a llengua pròpia del territori. A més hi ha un article de la Llei de Normalització Lingüística que ho explicita clarament i és aquella Llei que el PP vol derogar si governa per modificar-la i deixar el català malparat i estabornit.
A partir d’ara no sé si defensaré una sèrie d’obvietats, però el fet que aquí, a les Illes, el PP, si accedeix al poder, hagi amenaçat a fer retalls legals a la normalització de la llengua catalana i el fet que a València els hagin duit a la pràctica i ho estiguin fent en aquests moments, és el motiu pel qual m’interessa fer una anàlisi de la situació de l’oficialitat.
Tant l’euskera i el galaico-portuguès, com el català són oficials als seus territoris, igual que el castellà, o cooficials, que significa el mateix. El fet que una llengua sigui oficial a un territori atorga una sèrie de drets i deures a les persones que hi viuen. Així, a l’Estat espanyol hi ha una llengua oficial de tot el territori que és la llengua castellana, que per aquest sol fet atorga el dret que els seus habitants puguin usar-la en els llocs oficials, és a dir, davant l’Administració, i també en els llocs familiars, allà on es tria la llengua que cadascú vol usar i en els llocs privats oberts al públic, ja que per iniciativa del Govern o d’altres, el Parlament corresponent se n’ha encarregat d’aprovar lleis, que desenvolupades a través de decrets, permeten que es pugui seguir exercint aquest dret d’usar la llengua.
Un altre factor que fa que tothom pugui exercir el seu dret és que les autoritats corresponents de l’Estat s’han preocupat d’establir el deure que tothom conegui la llengua adequada, en aquest cas la castellana, i, per tant, no existeix cap problema per moure’s pel territori estatal monolingüe.
En el cas de territoris que tenen una llengua pròpia diferent a l’estatal, a la qual a través d’un Estatut se li ha atorgat l’oficialitat, ha de passar exactament el mateix que als habitants de territoris monolingües. S’ha de tenir el dret d’usar la llengua pròpia i oficial a l’Administració, a la família i als llocs privats on existeixi un servei públic: cinemes, botigues, supermercats, oficines, etc. I per poder exercir aquest dret, tots els habitants d’aquest territori hauran de conèixer aquesta llengua. Si coincideixen en el mateix territori dues llengües oficials, tots els habitants d’aquest territori hauran d’esdevenir bilingües per poder respectar els drets que tenen els seus habitants, sigui quina sigui la llengua oficial materna de cadascun.
Si l’Estat s’aprofita dels territoris bilingües i vol que l’oficialitat de la llengua pròpia del territori sigui inferior a l’oficialitat de la llengua estatal, està incorrent en anticonstitucionalitat, perquè el fet de ser oficial atorga els mateixos drets a tots els països i nacions del món. Quan una nació s’aprofita d’una altra i li retalla els drets està actuant anticonstitucionalment, per tant els habitants d’aquest territori s’hauran de defensar i fer el que s’ha fet al Principat, que és declarar l’obligatorietat de conèixer el català dins el territori propi, i això és completament constitucional. Per tant, és impossible que el TC pugui retallar aquest article. Si ocorre això, es demostra que aquest territori és un territori ocupat, i és llavors que tot depenent de la maduresa dels habitants del territori indicat, Principat o qualsevol dels territoris dels Països Catalans, aquests poden voler emancipar-se, ja que no els queda més remei que declarar-se independents de l’Estat opressor, si volen ser lliures.
És per això que és anticonstitucional que les persones que treballen en un lloc de l’Administració no hagin de conèixer la llengua com a requisit i que només als qui la coneguin, se’ls reconegui un mèrit, perquè això coarta el dret constitucional i estatutari dels parlants de la llengua del territori. Així el Govern del PP actua anticonstitucionalment a València i així ho volen fer si governen a les Illes Balears. Al Principat l’obligatorietat de conèixer el català, segur que no es veurà modificada pel TC, i si fos així, els habitants del territori ja saben com han d’actuar, cosa que poden fer per altres mil motius tan importants com aquest. No sé si he aconseguit explicar-me, però ho necessitava.
