Els diputats i diputades del PP, contra els seus senyors

 
            El que expressa el títol és el que no va entendre una persona que assistia a una tertúlia en la qual es parlava de la vaga indefinida del professorat i del TIL (TDL), Tractament Desintegrador de Llengües. A aquesta tertúlia hi havia persones que defensaven la vaga indefinida, l’honestedat dels docents i abominaven del TIL, però n’hi havia unes altres que atacaven el fet de la vaga indefinida i parlaven de les bondats del TIL. Al meu parer aquests darrers usaven uns arguments o una defensa del seu pensament que, o bé partia d’una gran ignorància de la realitat o eren una baula interessada més de servitud a unes idees genocides i lingüicides de massa dirigents del PP.
 
            Analitzem uns quants arguments i després parlarem del títol: un tertulià deia que com és possible que els docents defensin que volen el bé dels infants si els deixen sense escola, sense possibilitats d’aprendre i disminuint la probabilitat de poder fer el curs d’una manera regular. Ningú no contestava al bessó de la qüestió plantejada i això feia que aquesta persona acabàs convençuda que tenia raó. És ben clar que els ensenyants volen el bé dels infants i perquè volen el seu bé, sacrifiquen els seus doblers i el seu benestar i fan vaga indefinida. Resulta que si no en fan i s’aplica el TIL, el retard que tindran aquests alumnes serà molt elevat, de tal manera que si s’aconsegueix retardar una mesada el començament del curs i no s’ha d’aplicar el TIL, els alumnes hi sortiran guanyant. Val més aprendre en català una assignatura i comprendre-la segons les possibilitats de cadascú, que suspendre-la per la incapacitat d’aprendre-la en anglès. És per això que el professorat que fa vaga l’encerta de ple. A més, segueix els dictàmens de tots els tècnics i científics que no estan contaminats per l’afany de poder i diners, ni pertanyen als que volen continuar comandant i tenint la paella pel mànec.
 
            Una altra tertuliana amb una rialla burlesca afirmava que si qualsevol empresa privada hagués volgut canviar la forma de treballar i que això suposàs una preparació especial dels treballadors, i aquests en lloc d’acceptar-ho i preparar-se, fessin una vaga, serien acomiadats, és a dir, acusava els docents de vagos i que no volien reciclar-se estudiant anglès. Això és mentida i ignorància, ja que no existeix cap empresa privada que s’embarqui en una reforma d’aquest estil que no hagi dedicat el temps necessari per a formar els seus treballadors. Precisament, els educadors es queixen que les persones no estan suficientment formades, que no s’ha dialogat ni estudiat quina preparació necessitaven, ni el temps que requeria la seva formació, ni tampoc s’ha parlat sobre la repercussió que podria tenir aquesta manera d’ensenyar sobre l’alumnat, ni quan és el moment oportú per a introduir una tercera llengua, ni quin coneixement és necessari tenir de les llengües que s’han d’aprendre. Molts són els estudis que existeixen sobre aquest tema i no es basen en cap. No parlaré aquí de quines són les reals intencions del Govern amb el TIL, respecte de les llengües, ja que ho he explicat moltes vegades en altres articles.
 
            Una altra persona va intervenir per dir que realment els alumnes no estaven preparats i que una professora d’anglès li havia contat que en una classe d’Educació Física en anglès, quan es va adonar que no l’entenien, va fer la classe en castellà. Ni tan sols es va fer en català, mentida que repeteix sovint el president quan diu que abans del TIL tot es feia en català. Aquí una tercera persona ben mallorquina va intervenir per dir que això era ben normal, perquè érem a Espanya. A mi em va recordar que a l’escola, els alumnes que pensassin com aquesta persona, podrien dir: “Háblame en español, porque estamos en España”. I així s’hauria acabat el conflicte i s’hauria complert l’objectiu d’aquest mal Govern.
 
            Aquí se’m va ocórrer dir-li  a la persona que m’acompanyava que l’actuació dels diputats del PP, quan varen aprovar el TIL era una fellonia. Em va demanar què significava això. Li vaig contestar que els diputats i les diputades havien votat contra els seus senyors. Més estranyada va quedar encara i feia cara de no haver entès res, perquè pensava que realment aquestes persones amb aquell vot complien el que els havien manat. I va ser quan li vaig mostrar el que deia el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, a la segona accepció de fellonia: Rebel·lió, manca de lleialtat o ofensa greu del vassall envers el seu senyor.
                                   
                Va ser quan li vaig explicar que aquells diputats i diputades, i molt més els que quan parlaven amenaçaven en denunciar docents i pares, perquè feien vaga o no duien els infants a escola, no eren més que els vassalls del poble, perquè el poble els havia votat perquè els servissin, i amb la seva deslleialtat el que havien fet era cometre un acte de fellonia, havien ofès el seu senyor, que és el poble, el poble que es trobava al carrer demanant diàleg i el poble que omplirà els carrers de Palma, diumenge, dia 29, a la gran manifestació que es realitzarà com a suport a tota la comunitat educativa, ultratjada per aquests mals servidors.