Estic per donar la raó al PP en moltes coses. És vera que la normalització lingüística d’un país com el nostre crea consciència nacional, en aquest cas, i per no anar debades, la dels Països Catalans. Tenen raó i com a espanyols que són i vencedors de la guerra, en no deixar que tira a tira els hi robin la victòria. Saben que és molt perillosa pels seus interessos nacionals la creixent consciència de pertinença a una nació que no és la seva. I tenen raó quan pensen que ho han d’aturar i quan abans millor. És a dir mentre duri el ròssec d’aquell gran crim contra la humanitat, d’aquell gran mal, d’aquella gran mentida i por que va provocar el franquisme. Encara hi són a temps. És pura estratègia militar. Sense eufemismes.
No és que s’equivocàssin en la seva anomenada transició, en permetre l’existència de trets d’identitat d’altres pobles,d’altres nacions sotmeses a la seva, com l’ús permès de la seva llengua, és que no els va quedar més remei. Calia adequar-se als temps moderns i, al cap i a la fi, es tractava d’economia (estúpid!), europea en aquest cas. Tanmateix varen saber repuntar una constitució que, més endavant, com s’ha demostrat, tornaria a deixar les coses al seu lloc. En això estan.
Però, i deixau-me mostrar una debilitat professional: com un bosc cremat una i altra vegada és tossut en la seva regeneració i de mica en mica va establint els efectius que són l’avançada cap a estadis més desenvolupats del seu ecosistema fins a tornar reeixir el bosc, així mateix nosaltres fem.
I en això estam. Encara dividits, sí, però cadascú al seu redol, en la seva funció, com les diferents plantes del bosc, en regenerar i desvetllar la consciència de pertinença a un mateix poble. No debades patirem un incendi que ho va devastar tot. Llavors, ben aviat, assolirem el grau elevat d’unitat i de progrés que com a persones i com a nació amb trets propis som capaços d’assolir i ho podrem aportar a la humanitat sencera.
Com esclaus, com ara, mai. I en això estan. Tenen raó.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
20març2012
