L’estat espanyol actua i actuarà per ordre de les oligarquies, mai del seu poble. La democràcia sempre ha estat la seva última prioritat i, com en molts estats del món actual, sovint ha estat una bona excusa. Després del Procés català el pacte del 78 s’ha rebel·lat com l’estafa mare de totes les estafes. Una pàtina democràtica pensada com a excusa per protegir els privilegis d’una classe molt petita, galvanitzada, cortesana i envoltada de col·laboracionistes i, perquè no dir-ho, d’ingenus.
Un petit repàs, fins i tot superficial, als governs i accions polítiques dutes a terme a l’Estat des de l’aprovació de la constitució, amb independència del color polític de govern respectiu, avala l’afirmació de que la mal anomenada Transició fou una farsa. Una farsa orquestrada amb la connivència d’alguns països importants de l’estranger per donar la sensació que érem allò que no hem estat mai, una democràcia real amb separació de poders.
El que està passant aquests dies a Catalunya (de fet, a Espanya… almenys encara) és prou esclaridor. Queda clar que continuem vivint en dictadura i que tots aquests anys no han estat sinó un miratge per alguns. Molts de nosaltres ho sabíem, alguns només ho sospitaven i d’altres ho desconeixien. El que és segur és que tots els que era estan al capdavant de les institucions que tiren endavant el Referèndum ho tenien molt clar (o així hauria de ser, almenys) quan van començar en això i és per aquest fet que tenen plans A i B i C i saben que l’Estat no renunciarà a res per protegir els privilegis dels que han estat vivint uns quants en nom d’una suposada democràcia.
Algú va dir una vegada que la democràcia és la llibertat d’elegir qui te la coarta (la llibertat). La qüestió és que hi ha preceptes bàsics que no poden coartar-se perquè seria laminar la democràcia mateixa: la llibertat de premsa i d’expressió, el dret de reunió, el dret a la legítima defensa, el dret a la lliure circulació de les persones, etc. Doncs bé, precisament això és el que està suspenent el govern de l’Estat espanyol a Catalunya. I no serveix que algú ens digui que per salvar la democràcia l’hem de suspendre. No és cert, si la suspens l’estàs dinamitant, si la suspens és que mai hi has cregut i si la suspens… l’aboleixes, és a dir, estàs fent un cop autoritari contra la llibertat i ho fas des de l’autoritarisme. I a més ho fas amb covardia, de matinada, sense avisar, de forma opaca i amb excuses. I si ho fas així és perquè tens por, por de saber-te minoria, por de saber-te dèbil. Els constituïts ens tenen por.
No te res a veure amb la legalitat ni la semàntica, és exactament el que sembla. I això es combat amb la legitimitat de la resistència, la resistència de tots aquells que creuen en la llibertat i dels que no volen perdre-la, si abandonem la lluita haurem perdut.
Si resistim només podem guanyar. Ens veiem a les urnes el dia 1 d’octubre.
