Abans existien colonitzadors mirallers que eren aquells que robaven tota la riquesa dels indígenes a canvi d’uns quants miralls o objectes de valor similar, però desconeguts per a aquella gent; colonitzadors invasors i destructors, que eren els que s’apoderaven dels territoris i de les seves riqueses i no dubtaven a matar els habitants d’aquelles terres per a poder aconseguir el seu objectiu; colonitzadors benefactors, que eren els que pretenien ensenyar alguna cosa d’una civilització que creien més avançada als que quedaven vius; i colonitzadors evangelitzadors, que eren els que s’emparaven en la creu per justificar moltes de les atrocitats, encara que n’hi havia alguns que realitzaven bones obres, obres que no havien estat demanades. Segurament la llista de tipus de colonitzadors seria interminable. Cadascú que hi afegeixi els que consideri oportú. Si algú en vol suprimir qualcun també ho pot fer.
Si algun dels indígenes es posava a lluitar al costat dels colonitzadors, automàticament es convertia en renegat i colonitzador també. Els colonitzadors han perdurat als llargs dels segles des d’abans de la nostra era (ANE), fins que arribam als nostres dies en ple segle XXI. Els segles XIX i XX varen ser temps de grans descolonitzacions, però des de llavors, ningú no ha pagat ni tot el mal que es va fer, ni han tornat la vida als que varen matar, ni han tornat tota la riquesa que varen robar, ni en volen sentir a parlar, amb l’excusa que ara no toca, com diria el recordat president. Doncs, ara devers Madrid, i aixoplugats pel partit de dretes PP i la fundació d’algú que s’ha cregut doctor honoris causa de totes les universitats del món, especialment de les d’EUA, s’ha estès per tots els llocs on poden fer mal una nova casta de colonitzadors, els lingüicides.
Actuen contínuament, no descansen, tenen una tropa dedicada a la qüestió d’exterminar la llengua catalana, recordau les actuacions de la que es fa dir defensora del poble, però atacant del poble català, que vol fer desaparèixer la llengua catalana, eliminant les lleis que la protegeixen. Al Principat és més difícil atacar la llengua catalana, però se l’ataca per tots els costats que es pot, recordau les actuacions del partit citat o dels “Ciudadanos”, que només tenen aquest objectiu, no en tenen d’altre. Doncs ara, actuen i li peguen unes quantes martellades a Mallorca, a Calvià, allò on hi ha el batle Carlos Delgado, aquell que es vol carregar la llengua, canviant totes les lleis, i canviar-li el nom i canviar la història, fins que algun dia dirà que qui va desembarcar a Santa Ponsa va ser un enviat de Castella, que arribava a l’Espanya imperial, cosa que crec que ja diu.
Ara un grup de ciutadans pertanyents a una associació de pares i mares del CP Son Caliu, pressionen la directora de l’escola d’infantil i primària perquè deixi el càrrec. També recullen firmes perquè sigui destituïda si no dimiteix. Totes aquestes maniobres tenen la causa en el projecte lingüístic del centre, perquè és una escola que fa tot el que pot per la normalització lingüística del català, que és el que li correspon fer per llei. En aplicació del projecte esmentat es va decidir que aquest curs s’impartirien les matemàtiques en català i en aquesta llengua es varen comanar tots els llibres de text per a tots els cursos. Aquesta decisió és la que ha indignat aquest grup de pares colonitzadors lingüicides, perquè saben que d’aquesta manera no aconseguiran destruir la llengua. Per tant, fan tota una sèrie d’accions per tombar la directora i posar-n’hi algun o alguna dels que prefereixin fer l’ensenyament en espanyol del màxim d’assignatures. Han penjat cartells a l’escola demanant “llibertat lingüística” i volen fer canviar les decisions del Claustre i del Consell Escolar. Quina llibertat lingüística volen? La que tenen els ciutadans que parlen 160 llengües diferents a casa nostra? La que tenim nosaltres si anam a viure a Valladolid? Quina? L’única que volen és la llibertat d’exterminar la nostra, la pròpia, la catalana.
Davant aquesta pressió que podria fer dimitir la directora, s’han unit l’OCB, partits i algun sindicat com l’STEI-i per donar suport de tot tipus a la directora, suport polític, social i jurídic si fes falta. Aquesta ha estat la resposta de la població indígena i de la que sap que s’ha de respectar la llei i s’ha d’intentar normalitzar una llengua que durant tants d’anys han volgut exterminar. Que sàpiguen tots els lingüicides que aquí, a Mallorca, i a tot Catalunya hi ha molta gent que defensarà sempre la llengua catalana, única llengua pròpia i històrica d’aquesta terra.
