Diu la Viquipèdia, que en el 1945, la resistència contra el Franco es va plantejar col·laborar “si aquest permetia, en bescanvi, publicar en català”. Eren temps negres, d’escasses opcions. Molts se’n recorden, d’aquell temps. Toleren el col·laboracionisme, l’aguanten i el comprenen.
Es tracta de cooperar amb l’ordre establert. Assumir-ne la lògica institucional, jurídica i consuetudinària. S’accepta l’estat de coses, procurant “escombrar cap a casa”. El col·laboracionisme vol treure un rèdit, o bé canviar el clima polític i fer-lo més convenient i favorable.
El col·laboracionista no es veu traïdor, ni corrupte, ni deshonest. Potser una mica desvergonyit i aprofitat. Però tot el que fa, ho justifica. Fabrica un relat ple de consideracions, de disculpes, d’excuses, de defenses i d’exculpacions. Les necessita. Viu a expenses de les engrunes i les gangues del poder i s’aprofita de les badades, de les llacunes, dels lapses i dels oblits. Els guanys i els avantatges perllonguen la seva política i els desencisos li refermen la constància i la persistència.
El poder ja sap que el col·laboracionisme és “una mosca collonera”. Però en treu un rendiment. És “l’enemic” interior que justifica el seu relat més extrem. Els dos es complementen. Es mortifiquen i es necessiten. Col·laboren. Pacten i es destorben sense dificultat.
El col·laboracionisme, l’hem practicat moltíssim. No necessita cap esforç per justificar-se. Parlant només d’eixamplar la base és suficient per aconseguir un relat que càpiga dins qualsevol institució, qualsevol debat polític o qualsevol programa electoral. Sempre tindrà audiència. I tot i això, hi ha una diferència fonamental entre el vell “peix al cove” i el nou col·laboracionisme. Llavores, veníem del franquisme i tot estava per fer.
Ignorar l’1-oc-17, que ens vàrem plantar i desobeir. Unilateralment. Tres milions. En resposta al regne d’Espanya. Ens va convertir en minoria nacional. Fins a llavores, hi havia els dubtes. Avui sabem que, fins i tot els comunistes espanyols posen la unió del regne, per sobre de la democràcia. Així doncs, el col·laboracionisme a qui serveix?
Camós, 13 de novembre de 2020
