Aquesta va ser la primera impressió que vaig tenir després de l’atropellament, que es va convertir en mortal, de Muriel Casals. He de dir que si he vist que existeixen moltes persones que es desplacen en bicicleta dins la ciutat, que ho fan d’una manera ben correcta, també n’he vistes moltes d’altres que ho fan d’una manera un tant esbojarrada.
M’estranyava que en el cas de Muriel Casals no es parlàs d’homicidi quan va morir, fins que vaig poder llegir com havia passat, i sembla que va ser una desgraciada i no cercada imprudència de la víctima, ja que el o la ciclista circulava respectant totes les normes.
Arran d’aquest lamentable accident vull expressar la meva opinió de vianant, quan encara no són massa els ciclistes que circulen i quan encara, a Palma, no hi ha massa carrils bici. He constatat manta vegades la imprudència de ciclistes que no respecten massa les persones que van a peu.
Sabem que els cotxes que circulen per la carretera han de passar, com a mínim, a un metre de distància dels ciclistes. Aquesta és una mesura de protecció del més dèbil, que massa vegades no es compleix. També s’ha dit que quan el ciclista no va per un carril bici, sinó que ho fa per la voravia, també ha de respectar el metre de distància quan es topa o avança els vianants. Aquesta és una mesura que quasi ningú no compleix, encara que la voravia sigui suficientment ampla. Quan en algun indret hi hagi molts vianants caminant per la voravia, motiu pel qual queda poc espai lliure, els ciclistes haurien de davallar de la bicicleta i conduir-la anant a peu. Tampoc no se sol fer, prefereixen fer d’equilibristes amb el consegüent perill i molèsties que causen.
A vegades he arribat a pensar que entre els ensurts d’algun ciclista que t’avança de manera imprevista a molta velocitat i a 10 cm del teu cos i les persones amb un, dos o tres cans que vénen cap a tu, ocupant quasi tota la voravia, que el que es pretén, és que tornem a agafar el cotxe, ja que el desplaçament a peu i per la voravia es va convertint en un problema, ja que no hi ha ningú que posi ordre. A Palma, a vorera de mar, entre el port i el portitxol, existeix una voravia amb arbres per passejar els vianants de més de 5 metres d’ample. Al costat, i separat per una paret, que pot servir de seient, hi ha un carril bici, per on circulen la majoria de ciclistes, però sempre hi ha d’haver un 10 o un 15 %, que no volen creure, que circulen per la voravia que pertany als vianants. Això ho he constatat durant quatre o cinc anys. Mai no he vist cap guàrdia municipal, que advertís o multàs els que no complien amb el seu deure de ciutadans.
La darrera qüestió que volia tractar era la d’uns carrils bici, que són perillosíssims, especialment per a les persones d’edat, i si encara no es produeixen desgràcies sovint, és perquè encara no hi ha massa ciclistes. I aquest podria haver estat el cas de l’accident de Muriel Casals. Aquí crec que la responsabilitat és de l’Ajuntament, i de les persones que han planificat i preparat la circulació per l’esmentat carrer. En referesc al cas dels carrers no massa amples, com és el cas del Ciutat de Querétaro, el tram de carrer que va al costat del parc de Llevant i del museu Krekovic. El carrer té a una banda cotxes aparcats, després l’espai per circular els vehicles que només permet que hi passi un autobús i que li sobri poc espai pels costats; a continuació una altra fila de cotxes aparcats, i ben aferrat el carril bici, que està entre els cotxes i la voravia, sense cap espai de protecció. De tal manera, que un vianant que travessi el carrer i passa entre dos cotxes, si no s’atura i deixa el cos entre els cotxes i treu només el cap, pot esser atropellat per sorpresa, ja que els cotxes t’impedeixen veure si ve algun ciclista.
Crec que existeix responsabilitat dels polítics que deuen trobar que això és un problema menor, perquè han planificat malament alguns carrils bici, i els ciclistes que abusen quan circulen per indrets on hi ha vianants. Haurien de pensar que involuntàriament poden cometre un homicidi.
