Ja han passat 23 dies d’ençà del referèndum del 1-0, en què malgrat la repressió policial i judicial, malgrat la brutal ofensiva colonitzadora -per terra, mar i aire- dels nous “Condes Duques de Olivares”, el primer d’octubre de 2017 el poble de Catalunya va votar i va expressar -d’una forma diàfana- el seu desig col•lectiu d’esdevenir un estat lliure i independent. Doncs bé, han passat més de tres setmanes d’aquella jornada històrica i la indignitat, així com la ignomínia han continuat fent camí. L’autoritarisme política (folrat en una disfressa judicial) ha provocat que ja tornem a tenir dos presos polítics. Això, sobretot, ha estat possible per la posició de feblesa estructural d’una UE que torna a fer concessions als qui volen anihilar els drets fonamentals-socials i nacionals- dels pobles d’Europa, davant dels nous imperis colonials. Però, bé davant de tanta infàmia pública a vull parlar de la dignitat en majúscules de dos sectors, dops col•lectius que si que entenen el poble català : els bombers i els pagesos.
No hi ha dubte que en tots aquests anys que portem de procés, des del 2010, o fins i tot des del 2003, el protagonisme de la dignitat ha estat encapçalat per la gent , el poble sobirà, el qual anava comprovant que cada vegada l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol era una tasca més dificultosa. Cada cop l’esforç fiscal del catalans era més improtant i, per contra, el benestar social es reduia. La mortificació, l’odi lingüístic i el retorn a la inquisició com a nova pràctica del poder polític espanyol ha anat fent cada cop més inviable l’anomenat “règim del 1977. Enmig de tanta estafa històrica i manipulació que es transforma en un autèntic sabotatge polític/informatiu contra les empresers catalanes; reapareix una forta repolitització del poble català i emergeixen dos col•lectius que esdevenen el súmmun de la dignitat: els bombers i els pagesos. Els bombers sempre han estat un sector al servei dels més febles, els quals han exposat la seva vida per mantenir la vida. Els pagesos sempre han hagut de tenir la pell molt dura, el cos molt fort i l’esperit de supervivència per poder superar les arbitrarietats de la natura i, sobretot, d’unes administracions que coneixien molt poc les seves problemàtiques. Ara i aquí, els bombers i els pagesos representen la punta de llançà d’aquest moviment de revolta catalana –cívica i pacífica- profundament transversal i democràtic de base que vol cosntruir un nou país molt més digne, lliure, just i eficient.
