Dins el partit socialista català hi comencen a haver persones que ensumen quin és el millor camí per al país. Vist i comprovat que a Espanya no la canviaran, alguns socialistes ja han deixat enrere les pretensions autonomistes i comencen a allunyar-se del sector espanyolista, normalment pròxim al cinturó roig.
L’exconseller d’Educació i membre de l’executiva del PSC, Ernest Maragall ha comunicat la necessitat del PSC d’alliberar-se de certes “cotilles” que no deixen ser el “gran partit de l’esquerra catalana”. L’exconseller dóna per acabat el trident José Montilla, Miquel Iceta i José Zaragoza al capdavant de la direcció del PSC, “aquest període s’ha acabat”, declarava.
El camp socialista estava ple de males herbes. De tant en tant sortia alguna flor com Castells, Tura o Geli, però sempre acabava per pansir-se o florir-se. Després de les recents tempestes provocades per les retallades, atacs a la llengua o actes d’incomprensió envers la nació catalana, van sorgint bolets, i cada cop n’hi ha més, i la majoria d’ells rovellons, que amb paciència i treball aconseguiran canviar el camp de males herbes per a fer-lo aprofitable i productiu.
L’exconseller Maragall no vol formar un altre partit, creu que seria “absurd”, i optarà des de dins per girar el rumb socialista cap a una “òptica genuïnament catalana”. Maragall és un bon rovelló i no està sol, darrerament ha nascut el col·lectiu Socialista Penedès – Catalunya que aposta per un estat propi afermant-se en la necessitat d’estar al marge de la tutela del PSOE i deixant la porta oberta a “optar sense complexos per a la construcció pacífica d’un Estat propi en el marc de l’Unió Europea”.
