El malbaratament d’aliments és un problema greu, una immoralitat com una casa de pagès, davant de la pobresa existent en l’actualitat. Per aquesta raó considero que a casa nostra s’hauria d’aplicar la mateixa proposta que es va aprovar, per unanimitat, en el parlament de l’Estat francès. Aquesta normativa implica la prohibició -a supermercats i grans superfícies- de destruir, alterar o llançar a les escombraries productes d’alimentació que han quedat sense vendre, però que continuen sent aptes pel consum humà. A més, segons aquesta normativa, que forma part de la llei per a la transició energètica, els grans establiments estaran obligats a donar aquest menjar que els sobri a les organitzacions no governamentals que treballen amb gent necessitada.
Per altra banda, és execrable constatar com algunes grans superfícies -amb nul•la sensibilitat social- ruixen amb lleixiu els aliments caducats, però encara comestibles, quan aquests productes són abocats als contenidors. Al meu entendre, el menjar de primera necessitat, a més de tenir un IVA més reduït, hauria de ser un producte a l’abast del 100% dels ciutadans. A més, aquestes actituds, tan prepotents i antisocials d’algunes grans superfícies haurien de ser severament sancionades per les administracions competents.
