Fa tres anys, algun moviment hagués fent trontollar, poc o molt, a molta gent que viu a Catalunya i que ara es revolta… Mai no ho sabrem. A hores d'ara, caldria alguna cosa més sòlida i convincent per fer-lis creure que hi ha alguna cosa millor del que hi ha a sobre de la taula només presentat per una de les dues parts afectades. I això només ha estat capaç d'aconseguir-ho el anar constatant el silenci, indiferència i nul sentit d'Estat del govern de Madrid.
Una mobilització com la que hi ha a peu de carrer, multitudinària i transversal, no pot ser possible per cap “rentat de cap” des d'aquí, més aviat s'ha promogut i potenciat des d'allà, per la manca de reacció davant un problema que és de tots… d'ells també, i principalment, doncs són ells els responsables del govern de l'Estat, i ells tenen el deure, la obligació i el poder per solucionar qualsevol conflicte que es pugui produir dintre d' aquest Estat.
Un dels arguments que més s'utilitzen per atemorir als indecisos és que la consulta fraccionaria la societat catalana. La societat catalana ja estava fraccionada, millor dit diversificada, encara que passivament i en harmonia, però han estat ells solets que l'han radicalitzat, fent passar una majoria catalanista però poc activa i conformada a nacionalista, i fins i tot independentista.
Del que es tracta és de acceptar aquests sentiments no coincidents i veure de quina manera es poden encaixar sense fer-se mal mútuament.
Ara, en tot cas, del que es tracta és de clarificar postures i saber tots plegats, de que estem parlant i, uns i altres, acceptar-ne democràticament el resultat.
Podem mantenir-nos en un Estat que només ens te pel que en treu de nosaltres, que no ens escolta ?… I l'Estat, pot mantenir «a ratlla» per molt de temps més una part tan important del seu territori que ja porta anys mostrant, pacífica però decididament, la seva disconformitat amb el tracte que rep ?… Ho pot fer sense fer cap gest seductor, cap moviment d'apropament, només amb una Constitución, a revisar urgentment, interpretada a gust en una ma i a l'altra esgrimint prohibicions, amenaces, pors i creant tota mena de mals ambients aquí i a allà ?.
Ells tenen el poder, ells tenen la clau de la caixa… Ells tenen la responsabilitat… Ells tenen la paraula.
