A l’article anterior vaig parlar de l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió en general. També vaig resumir les dues primeres conseqüències que tendria per a tots nosaltres, segons un estudi de John Hilary: la pèrdua de llocs de treball i la disminució de la seguretat alimentària. En aquest article continuaré parlant dels efectes que pot tenir aquest tractat si s’arriba a signar, segons la mateixa investigació. Començaré per la conseqüència tercera:
3. Segons el TTIP volen rebaixar la normativa europea que protegeix el medi ambient. S’augmentaran les tones de CO2 que s’envien a l’atmosfera, augmentant l’efecte hivernacle. Volen reduir la normativa sobre substàncies químiques que poden posar en risc la nostra salut. Posen obstacles a les energies renovables, perquè volen exportar petroli en males condicions del Canadà, que ara està prohibit.
4. El TTIP suposa un atac als serveis públics. Tenen la intenció de liberalitzar el mercat de serveis i volen privatitzar la sanitat, l’educació i la gestió de l’aigua. Per això començarien destruint el Servei Estatal de Salut. Volen que els serveis públics estiguin inclosos en els acords comercials de la UE i només se’n salvarien la seguretat, el sistema judicial, la vigilància de fronteres i el control del trànsit aeri. Moltes companyies estrangeres que haguessin aconseguit algun d’aquests serveis, si tenguessin pèrdues, demanarien indemnitzacions. Això ja ha passat a Eslovàquia.
5. El TTIP posa en perill la privacitat. Autoritzaran que es faciliti a les companyies informació personal amb finalitats comercials. Irònicament i verídicament s’ha de dir que els EUA han punxat les oficines de la UE a Nova York, Washington i Brussel·les i s’han infiltrat en la xarxa informàtica per tenir accés a correus i documents interns de la Unió Europea. Aquest fet ha suposat que alguns diputats de la UE han reaccionat i han manifestat que paralitzaran el TTIP, mentre continuï l’espionatge per part del qui vol ser el seu soci.
6. Si el TTIP ha de resoldre disputes entre els inversors i els estats és una amenaça per a la democràcia. Aquest acord vol que les transnacionals europees i nord-americanes puguin demandar qualsevol estat, si per una decisió política dels seus governants es causassin pèrdues a la seva empresa. És a dir, les transnacionals tendrien el poder de qüestionar les decisions democràtiques de qualsevol estat.
A més també posen la condició que aquestes disputes no siguin resoltes en els tribunals de l’Estat en qüestió, sinó que es pugui fer en uns tribunals internacionals d’arbitratge. Aquests tribunals són irregulars perquè no estan formats per jutges titulats, sinó per advocats corporativistes nomenats perquè actuïn a favor de les empreses. En tractats bilaterals d’inversió o altra casta d’acords comercials, els perjudicis produïts a la política i a la democràcia són significatius. Aquí teniu uns quants exemples:
– La companyia energètica sueca Wattenfall reclama al govern alemany 3.700 milions d’euros per la seva decisió d’abandonar gradualment la producció d’energia nuclear.
– La tabaquera dels EUA Philip Morris reclama al govern australià milers de milions de dòlars com a indemnització per haver adoptat una mesura política sobre la salut pública que obliga a vendre els paquets de tabac sense publicitat.
– S’ha obligat l’Equador a haver de pagar a la companyia Occidental Petroleum 1.770 milions de dòlars com a indemnització per haver rescindit el contracte amb la transnacional. En canvi, un altre tribunal ha rebutjat la demanda interposada per Equador, en què reclamava 19.000 milions de dòlars a Chevron per haver contaminat la selva amazònica durant dues dècades.
Aquest és el resum prou interessant del treball de John Haliday, que adverteix, que la resistència al TTIP està creixent per totes parts, i que serà molt difícil que davant una evidència tan gran els diputats europeus s’atreveixin a signar-lo. Però com s’està començant a demostrar a tot arreu, la resistència ha de començar per part de tots nosaltres.
