Fa una temporada que adesiara llegesc que el TTIP és un tractat que es va elaborant o revisant a la Unió Europea i que serà el causant de la pèrdua de molts dels drets que tant ens havia costat adquirir, però res no em queda del tot clar. Sense una gran dedicació, he decidit assabentar-me sobre aquest acord i si calia explicar-ho perquè s’estengui el coneixement sobre el tema. He de dir que he trobat moltes dificultats per trobar informació exacta. Sembla que el secretisme abunda per tot arreu, i pareix que volen aprovar-lo sense haver-lo explicat, sempre volent fer creure que és un acord bo i necessari per a tot el món, especialment per als EUA i per a la UE, que són els que han de signar l‘acord, quan sembla, que com sol ocórrer amb tot el que prové del neoliberalisme, només n’ha de beneficiar uns quants, els més poderosos, i aquests són els que lluiten perquè vagi endavant.
He de dir que fa ja uns quants anys vaig fer feina en un treball que es deia La globalització neoliberal, fàbrica de misèria i segons la informació a la qual he tengut accés, el TTIP continua en la mateixa línia, però malauradament pot fer que moltes persones que es trobaven en una situació normal dins la vida, acabin en la misèria, a causa de l’enriquiment que obligatòriament i forçosament volen aconseguir uns quants. Per explicar-vos les conseqüències de l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió (TTIP per a les sigles en anglès), usaré un treball fet per John Hilary, director executiu de War on Want (organització benèfica quepretén donar a conèixer les necessitats de les zones afectades per la pobresa a tot el món, als governs i grups de pressió i als organismes internacionals per fer front als problemes, així com la sensibilització del públic de les preocupacions dels països en desenvolupament)i el 2013 va ser nomenat professor honorari de l’School of Politics and International Relations de la Universitat de Nottingham. Té nombroses publicacions sobre comerç i inversió. Ha publicat un treball sobre el TTIP, L’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió, una carta per a la desregulació, un atac a l’ocupació, el final de la democràcia. En principi ens volen vendre l’acord com l’estimulació del comerç a partir d’una rebaixa dels aranzels entre els EUA i la Unió Europea. Això no és cert, ja que són molt baixos i el principal objectiu de l’Acord és eliminar les barreres reguladores que limiten els beneficis potencials de les corporacions transnacionals a ambdós costats de l’Atlàntic.
A partir d’aquí vos intentaré resumir totes les malifetes que ens pot produir la signatura d’aquest acord, segons Hilary:
1. El TTIP produiria una gran pèrdua de llocs de treball a Europa, fet que sol ocórrer a partir dels acords de lliure comerç, ja que les empreses s’abastirien de productes i serveis dels EUA, on les normatives laborals són menys exigents i els drets sindicals no existeixen. Allà ja tenen l’experiència que no es varen complir les promeses quan es va signar el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord entre els Estats Units, Canadà i Mèxic, els havien promès centenars de milers de llocs de treball i en 12 anys hi va haver una pèrdua d’ocupació de més d’un milió de treballadors, a més d’un descens significatiu dels salaris. Les transnacionals fins i tot volen una garantia de tenir uns beneficis determinats, que poden mantenir gràcies a les baixades de sous dels treballadors o que demanin indemnitzacions a l’Estat que les contracti.
2. El TTIP suposaria un atac a la seguretat alimentària. És un fet que la normativa europea és més restrictiva que la dels EUA sobre les modificacions genètiques dels productes que després serviran per a l’alimentació, sobre els pesticides, la carn tractada amb hormones, etc. També ho és sobre les normes mediambientals o del benestar animal. Els grups empresarials pretenen eliminar els controls de la UE, que des de fa dècades defensen els europeus.
Es vol eliminar el principi de cautela que és el que autoritza a retirar un producte del mercat si es creu que té risc per a la salut, encara que no s’hagi demostrat científicament la seva nocivitat. Els EUA no apliquen el principi de cautela. El TTIP pretén la convergència normativa, és a dir, anar acostant la normativa europea a la nord-americana. Als EUA està permesa la carn de vedella produïda amb hormones del creixement, hormona relacionada amb el càncer i els pollastres i els indiots són tractats amb clor, fet totalment prohibit a Europa. La Comissió europea ja ha començat la desregulació normativa. (En el proper article continuaré amb les conseqüències del TTIP, segons John Hilary).
