Un tribunal espanyol és un tribunal d’Espanya. Espanya només defensa la seva llengua, la llengua espanyola. Espanya considera que no té més llengües, sinó que n’existeixen unes quantes que haurien de ser emprades només en el registre informal col•loquial, per això apareixen a la Constitució espanyola com les altres llengües –sort que no se’ls ha anomenades dialectes en sentit despectiu-, ja que els dialectes són així com es parla una llengua a un lloc determinat.
Un tribunal espanyol és un tribunal d’Espanya i serà capaç d’emetre qualsevol tipus de veredicte, encara que sigui una aberració, encara que sigui un atac contra la raó, encara que sigui una bufetada contra la democràcia, encara que sigui una de les majors injustícies, encara que sigui una obscenitat, encara que sigui una potada a la convivència, encara que sigui una humiliació per a un poble colonitzat, encara que pugui provocar realment aquelles paraules tan mal usades pels colonitzadors, la fractura social.
Un tribunal espanyol és un tribunal d’Espanya. Espanya ens considera una colònia i un tribunal mai no jutjarà a favor del colonitzat, sinó que sempre ho farà a favor del colonitzador, a favor d’Espanya. Per tant, un tribunal espanyol no considerarà mai 27 anys d’experiència de la immersió lingüística amb un èxit ben notable, tampoc no considerarà l’educació rebuda per milions de ciutadans sota el sistema d’immersió lingüística amb una convivència excel•lent, ni tan sols que la immersió lingüística hagi possibilitat un aprenentatge correcte de les llengües catalana i espanyola. Per a un tribunal espanyol tot això són petites minúcies. Un tribunal espanyol considerarà vertaderament important l’opinió errònia, visceral i malintencionada de tres famílies espanyoles colonitzadores, que amb el seu afany de fer mal a la llengua pròpia del poble català, intentaran sembrar zitzània per a fer desaparèixer la llengua que hauria d’estar reduïda a l’àmbit de la intimitat. I, per tant, farà un veredicte favorable a aquestes tres famílies espanyoles i en contra de milions de persones del poble català, desenes de milers de mestres, professors i professores i milions d’estudiants. Un tribunal espanyol emetrà el veredicte contra la colònia, encara que contradigui la comprensió semàntica de la seva llengua imperial.
Un tribunal espanyol, a l’hora de dictaminar un veredicte, ho farà contra les lleis lingüístiques i contra les de la lògica. Així dirà que no pot ser que a les escoles catalanes, la llengua catalana sigui la llengua vehicular. Obligarà que també ho sigui la llengua espanyola. Com és possible? Què diu sobre llengua vehicular el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola? Diu el següent: “Dicho de una lengua: Que sirve de comunicación entre grupos de personas de lengua materna distinta.” És una llengua que serveix per a comunicar-se entre persones de diferents llengües. La definició no diu que siguin dues llengües. Totes les llengües poden ser vehiculars, però a diferents indrets, a diferents nacions, a diferents països. No és possible que dues llengües siguin vehiculars en un mateix indret, perquè sempre n’hi hauria una que ho acabaria essent i ja sabem quina seria, i això ho saben les tres famílies i el tribunal espanyol. I no és possible dues llengües vehiculars, igual que no és possible que siguin vehiculars 14 llengües dins una classe o 36 dins una escola.
Per tant, ens haurem d’acostumar a sentir els dos representants dels dos partits que només defensen Espanya, que no pot ser que es deixi que el poble català decideixi el seu futur, ja que això pot causar una fractura social. Forma part de la demagògia pròpia d’elements que volen un poble sotmès i esclavitzat. El que no pot ser és que també parli de fractura social el nou president del Govern del Principat, el Sr. Artur Mas. La lliçó del tribunal espanyol és clara. A ells no els importa un rave fracturar la societat catalana. Nosaltres, els catalans, ens ho hem de fer mirar. Això és el que ens passarà sempre que no siguem capaços d’emancipar-nos, sempre que no siguem capaços de tenir un Tribunal Suprem català.