EL TRESOR DELS PIRATES Publicat a Nació Digital
El Tresor Públic de l’Estat farà enguany un préstec de 15.000 milions a la Seguretat Social per tal de fer front als pagaments de les pensions. Sense aquesta injecció, els 9,5 milions de pensionistes es,quedarien sense la paga extra de Nadal i de l’estiu. La guardiola de les pensions, el fons de reserva, s’ha fos. I el repunt de l’ocupació no garanteix en absolut els ingressos necessaris per abordar els compromisos de les cotitzacions laborals.
El préstec d’enguany és un 50% superior al de l’any passat, que fou de 10.192 milions. Aquests préstecs, sobre el paper, s’han de retornar al cap de 10 anys sense interessos. Vista la dinàmica econòmica espanyola això no té sortida.
Situem-nos. Quin és el sistema espanyol de pensions? Les pensions d’un mes es paguen amb les cotitzacions que han fet els treballadors en actiu del mes anterior. L’organisme que té l’obligació legal i imprescriptible de pagar és el que ha cobrat les cotitzacions del pensionista durant la seva vida laboral. Per tant, l’Estat.
On estan els colls d’ampolla del sistema espanyol? L’esperança de vida és molt alta. Quan es va instaurar el Retiro Obrero (1919) l’esperança de vida eren 41 anys. Quan es legislà la Ley de Seguridad Social (1967) l’esperança de vida era de 70 anys. A l’any 2000 era de 79 anys. I ara mateix està als 83 anys. L’augment de quantitat de pensionistes no ha anat acompanyat de l’augment de treballadors cotitzants. Aquest fenomen que passa a tot Europa, s’ha hagut d’abordar amb diverses reformes de finançament, d’allargament d’edat de jubilació, però sobretot, amb una aposta decidida per una economia d’alt valor afegit que alhora atreu una immigració qualificada.
A Espanya, la crisi econòmica ha fet créixer moltíssim l’atur, ha fet abaixar els salaris i el nous llocs de treball són molt precaris i mal pagats. Es calcula que la persona que cobra per sota dels 1.100 € al mes surt deficitària a l’Estat. Per tant, no només no porta res a la caixa de les pensions sinó que té costos per l’Estat que els seus impostos no cobreixen. En tot cas, han disminuït molt les cotitzacions, que són la base per al pagament de pensions i, per tant, disminueixen els ingressos a la Seguretat Social. Si no n’hi hagués prou amb aquests problemes estructurals, l’Estat marca unes prioritats pressupostàries destinades a reforçar els aparells centrals de l’Estat, a construir infraestructures faraòniques ineficients i a despesa militar. Això comporta haver posat la mà a la guardiola de les pensions per tapar altres forats de l’endeutament públic. Per això, la mala gestió del Fons de Reserva l’ha fet passar dels 66.000 milions d’euros a 8.000, baixant. El dèficit previst per a la Seguretat Social del 2017 és de prop de 17.000 milions
En comptes de fer aportacions directes de l’Estat a les pensions per pal·liar el problema, com en d’altres països, s’han improvisat mesures perjudicials, com augments de només el 0,25% anuals provocant una progressiva pèrdua de capacitat adquisitiva entre la gent gran.
I mentrestant es van llançant globus sonda però ningú s’atreveix a abordar el fons del problema que és l’Estat mateix i la seva composició oligàrquica. I per tant, els únics globus afecten a la gent: subhasta de dates de jubilació: als 67 anys, als 70; algú s’ha atrevit a dir als 75. Crides als plans individuals de jubilació per tal que els bancs que deien que estaven passant-ho malament, puguin afegir dos dígits als índex de creixement ( Dades del 2017: CaixaBank un 60,9% més de benefici atribuït al grup; Banc Sabadell un 12,8% més, per exemple).
.
Tot un panorama apocalíptic d’un Estat que només pot vèncer a cops de porra, ja que és impossible que convenci algú amb aquesta forma d’administrar el diner públic.
Per acabar-ho d’adobar, abans d’ahir, el ministre de somriure de hiena, Montoro, informava que de quitança del deute de les Comunitats autònomes, res de res. Don Cristóbal no està disposat a perdonar els deutes extraordinaris de finançament via FLA.
Malgrat un FLA pel que els diners de Catalunya ens són cedits en préstec del què hem de pagar interessos, i malgrat la intervenció de la hisenda catalana des de fa cinc mesos, el ministre ha elogiat el nivell de descentralització de l'estat de les autonomies espanyol: “No hi ha cap altre país al món que en 40 anys hagi estat capaç de descentralitzar-se tant com Espanya”, va etzibar.
Així, la fatxenderia que usen els ministres del PP, responsables de la fallida del sistema de pensions i de l’ofegament de les finances autonòmiques és immensa. La fatxenderia dels pirates que onegen la bandera negra des de l’illa del tresor, que és Madrid.
