En aquests moments, en el món sociolaboral, hem passat del “working class” al “working poor”; és a dir, que definitivament tenir feina no implica superar la precarietat social. El treball ja no evita la pobresa.
Darrerament, es parla molt de la baixada de l’atur. Del fet que, gràcies a les monumentals retallades ( a l’austericidi en majúscules) ara recollim els fruits d’aquesta política; i, en conseqüència la situació econòmica és millor. Això no és cert, perquè potser si que ha baixat una mica l’atur, però no s’entén que la pobresa augmenti. De fet, el conjunt d’hores treballades és menor que anys enrere. Per altra banda, el que queda clar és que els salaris han decaigut de forma alarmant. Hi ha dades que indiquen que la crisi no s’atura. Continuen augmentant les persones que han d’anar als menjadors de Càrites i a demanar ajuda als serveis socials. Fins i tot,ciutadans que tenen un feina ( a voltes a temps parcial) necessiten ajudes públiques per arribar a final de mes .
