Segons un estudi de l’empresa especialitzada de consultoria en matèria de mobilitat,PONS Seguridad Vial, d’ençà de l’any 2008 el nombre de permisos de conduir expedits a les comarques gironines ha baixat un 56%. Aquesta freda dada empírica ens hauria de servir per obrir un debat públic a l’entorn d’una qüestió bàsica, que jo considero que és un pilar essencial de l’estat del benestar -per tal de mantenir la cohesió social- com és el transport públic. De fet, la davallada de llicències de conduir a les nostres contrades obeeix a dues causes fonamentals: la crisi estructural i la caiguda de la natalitat, tot i que també existeixen raons de pes que van més enllà d’aquests dos factors.
La minva en l’expedició de carnets de conduir posa de manifest, d’una manera general i estructural, l’inici d’un canvi de mentalitat, un canvi lent i suau, però que no s’atura. Sobretot en els sectors joves, aquest canvi està relacionat en la defensa del medi ambient. Encara que, més enllà dels joves, el ciutadà estàndard comença a entendre que el cotxe fa més nosa que no pas servei i resulta molt car; malgrat que el transport públic, especialment el tren, té uns preus abusius. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte l’alternativa de les experiències de l’economia col•laborativa (aplicacions de la mobilitat col•laborativa) com “BlaBlaCar” o “Über”; tot i que a les nostres contrades aquestes “noves opcions” encara són força minoritàries.. El que queda cada dia més clar és que a la Regió de Girona cal un increment i una millora del transport públic i, particularment, del transport públic ferroviari convencional. En aquests moments, a les comarques gironines, per raons eminentment socials i de cohesió territorial, és més necessari que mai disposar d’una mobilitat molt més sostenible, la qual cosa implica millorar la infraestructura ferroviària ( les andanes i la catenària) de les línies R-11 i RG1, aconseguir una major coordinació entre el tren i l’autobús, i una racionalització de les interconnexions ferroviàries Portbou-Cervera. No hi ha dubte que en la qüestió del transport públic cal prendre mesures polítiques agosarades, beneficioses -per qüestions d’equitat i de sostenibilitat- com per exemple el tren a 1 euro o un abonament il•limitat del tren convencional (amb un preu molt assequible) com succeeix a l’Estat francès; o com a Bèlgica, en què l’administració regala el transport públic de tot un any als ciutadans que donen de baixa el seu vehicle i no el canvien per un altre.
