El TGV i l’Eix. Perspectives diferents

Davant del fet que des del desembre de 1988 estava prioritzada la línia del TGV entre Barcelona i la Jonquera –i s’ha inaugurat aquest 2013– i que el PP i el PSOE encara demanen a Brussel·les la priorització del corredor central –sabent que la necessitat és tenir el corredor Mediterrani–, la casta mediàtica espanyola avui es devia fer un fart de riure quan veia al Príncep de Girona i el president Mariano Rajoy inaugurant l’alta velocitat a Girona i cantant les excel·lències del model. Al cap i a la fi, la planificació radial ha estat demolidora per les inversions estatals en infraestructures a Catalunya –com bé ha recordat el president Artur Mas– i l’opció política de portar el TGV primer a Sevilla (a la primavera de 1992) abans que a Barcelona (que aquell 1992 acollia els Jocs Olímpics, quina casualitat!) ha hipotecat històricament el creixement econòmic d’Espanya, que no va tenir els dos nuclis econòmics principals (Madrid i Barcelona) connectats fins el febrer de 2008.
 
Per això, quan avui Rajoy parlava de creixement, de dinamització del territori, de connectivitat entre Espanya i la resta d’Europa… era per caure-li la cara de vergonya. El TGV arriba a Girona amb infraestructures de la ciutat encara per acabar –igual que a Barcelona–, en un moment de recessió generalitzada que no incentiva a ningú a fer grans inversions ni prendre riscos i, també, amb uns trens de Rodalies i Regionals que a Catalunya fan llàstima en algunes línies, per exemple, la R3 entre l’Hospitalet i Puigcerdà que encara no està ni desdoblada. De fet, i aquí rau un dels errors de la planificació del TGV a nivell global, l’alta velocitat afavorirà a la metròpoli gironina però la resta de la província encara dependrà molt dels mitjans de transport històrics per poder arribar a la seva capital o desplaçar-se a Barcelona. Per tant, si que Girona podrà gaudir de més connexió amb la resta del Principat a l’hora d’atraure congressos, fires o grans esdeveniments –l’Auditori de la ciutat té unes potencialitats excepcionals–, però la gent de Maçanet de Cabrenys, Cadaqués o Ripoll –per posar tres exemples– no notaran gaire la diferència entre l’abans i el després de l’arribada del TGV a la capital provincial. De fet, i partint de la base que el què si que s’han millorat de forma generalitzada han estat les carreteres, els residents a aquests tres municipis hi notaran molt més amb el desdoblament de l’Eix Transversal, el de la C-17 o l’arrenjament de la GI-502 i 503.
 
És totalment encertada la posició que han pres Artur Mas i l’alcalde gironí, Carles Puigdemont, en aquesta inauguració. Cordialitat institucional a la façana, escepticisme polític i malestar en el fons. Els gironins estan “fatigats” de tantes obres i promeses incomplertes, com ha dit Puigdemont a la carta adreçada al Govern central. Catalunya és la comunitat que més contribueix en el PIB i la que menys dotació té d’infraestructures públiques, ha reblat Mas. De fet, no deixa de ser curiós que el mateix dia que Girona i Figueres es posaven de llarg per rebre el TGV s’aprovés una reestructuració del Departament d’Economia i Coneixement que preveu la creació d’una Secretaria d’Hisenda, encarregada de gestionar l’embrió de l'Hisenda pròpia.
 
Catalunya ha de gestionar els seus propis recursos, perquè com bé va demostrar-se amb el desdoblament de la C-25, quan Catalunya té capacitat per gestionar recursos ho fa de forma eficient. El nou Eix ha costat quatre anys de cues i malestar als seus usuaris, però l’esforç tant del govern tripartit com del govern convergent ha permès que les obres no s’eternitzessin.