El nou gir de guió amb la CUP rebutjant Jordi Sànchez com a president pels plans que tenen JxCat i ERC per la legislatura torna a allargar el xiclet. Es tracta del tret de sortida al tercer hàmster del procés, que surt amb tantes ganes de rodar com els dos que l'han precedit. El primer, després de l'acord de legislatura de 2012, va passar per unes tedioses negociacions per conformar el 9N que van acabar amb una votació simbòlica en forma d'arbre. A més, va continuar rodant després de la consulta fins que Mas i Junqueras van acordar fer eleccions sense llista unitària i gairebé un any després.
El segon va prendre protagonisme just després dels comicis de 2015 per desesperar la població quan tothom estava content per la majoria absoluta independentista. El debat sobre el president va portar tres tortuosos i extenuants mesos de negociacions.
Ara, la tercera legislatura del procés comença amb un laberint difícil de resoldre perquè l'objectiu principal del propi procés ja s'ha complert: declarar la independència. Ara bé, potser amb l'afany d'aquest objectiu, ningú va pensar prou que la declaració havia de servir per alguna cosa. La CUP posa com a requisit continuar plantant cara a l'Estat, mentre que avui el PDeCAT demana no tornar amb la desobediència i la unilateralitat, alhora que exigeix als anticapitalistes no bloquejar la legislatura, abocant així al país a noves eleccions.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí