El tema no és com, el tema és qui. Per Bonaventura Casanova.

Que després dels molts anys de foscor i mentides, el País Valencià ha emergit com una societat moderna, diversa i combativa, és un fet del tot innegable; i la prova més evident és que finalment s’ha trencat l’esquema partidista espanyol, i podem dir que tenim un sistema de partits diferent a Espanya, i més proper a les nacionalitats històriques, a més de tenir una presència nítidament valenciana al parlament espanyol. Aquest escenari és, si més no, prou fràgil com per a que tots els actors d’aquest canvi siguen conscients que encara no està consolidat, ni de bon tros, el fet diferencial valencià.
 
Els pilars sobre el que es sustenta aquest escenari son dos: el nacionalisme d’esquerres representat pel Bloc Nacionalista i la esquerra alternativa espanyola, representada per Podemos. Però aquesta bicefàlia que és del tot real tant a nivell ideològic com organitzatiu, a la pràctica està certament molt distorsionada pels equilibris de poder dintre de la Coalició Compromís, on un partit minoritari i la seva líder, emparats en una arquitectura gens democràtica al si de la Coalició han aconseguit imposar les seves tesis contra el sentit majoritari dels i de les militants del Bloc, i probablement també del de la Gent de Compromís. Tot empentant-nos a un fals debat centrat en anar o no col·ligats amb Podemos, car però, no perdre de vista que ha sigut la anterior executiva del Bloc la que per la seva inacció ha fet possible aquest estat de coses, i així es va anar a una coalició electoral amb Podemos tot sabent que no hi havia cap ni una opció de fer un grup parlamentari, com així ha passat, possibilitant  que Podemos, sense cap estructura organitzativa i partint d’uns resultats inferiors en les autonòmiques hi obtingués  5 diputats que òbviament estan desapareguts al parlament.
 
Ara, amb un horitzó probable de noves eleccions, ja tornem a ser-hi. Mónica Oltra i Iniciativa aposten per una coalició amb Podemos, i el Bloc per no anar-hi o en qualsevol ca anar en una coalició més ampla. Mentrimentres, Podemos s’ho mira des de la barrera amb la millor estratègia, es a dir, deixar que “l’enemic” es destrossi entre ells, que ell ja  replegarà les despulles de la batalla.
 
No hi ha molt de marge de maniobra, però és l’hora que el Bloc encapçali el procés de negociació amb un full de ruta clar que passa per definir com vol que s’articuli la Coalició Compromís, quin ha de ser el marc per a oferir al poble valencià una opció electoral que arreplegui la diversitat del País, i quin paper vol tenir dintre del (més ampli), moviment sobiranista valencià i del conjunt de les esquerres.
 
En definitiva li correspon al Bloc liderar el canvi necessari al País Valencià, però que quedi clar que això depèn del mateix Bloc i la seva capacitat per oferir un projecte engrescador a la societat valenciana, de no ser així trobe del tot legítim que algú altre encapçali aquest projecte de canvi, tant siga Podemos com Iniciativa, el que farà que evidentment aquest canvi no siga en clau valenciana sinó espanyola, però no crec que pugem des del nacionalisme criticar res si no som capaços d’articular i liderar aquest canvi, és per això que cal una renovació ben profunda del Bloc, tant de les seves formes de representació i democràcia interna, com de renovació del seu missatge que ja no pot ser el molt amortitzat “espai valencià de progrés”, que a res compromet i avançar en el Dret a Decidir, el sobiranisme i garantir un discurs propi del tot diferent al de la esquerra regeneracionista espanyola.
 
Bonaventura Casanova
Plataforma pel Dret a Decidir