El tancament de TV3 al País Valencià, quasi terrorisme d’estat?

             La portaveu del Govern del País valencià ha manifestat que les interrupcions que s’havien provocat a la pàgina web de la Generalitat valenciana eren un acte quasi terrorista. Això m’ha fet pensar que el tancament de TV3, obligat pel mateix Govern podria esser considerat quasi terrorisme d’estat, ja que és un acte molt més greu. Uns individus bloquegen una pàgina d’internet i uns altres individus impedeixen que tots els valencians que veien TV3 des de fa desenes d’anys i que la volen seguir veient no puguin fer-ho. Es pot establir una comparació. S’ha de tenir en compte que fa més de vint anys que un grup nombrós de persones va pagar milers de pessetes per a poder veure TV3, que es feia i es fa en la mateixa llengua al Principat, quan el Govern de Madrid no havia vetllat perquè això es pogués fer, sinó que feia tot el que podia per a impedir-ho.
 
            Si analitzam els fets ocorreguts queda molt clar que l’únic que passa al territori valencià és que hi ha grups de persones que promouen i fan atacs repugnants contra la llengua catalana i contra les persones que l’usen. Són atacs criminals i terroristes els que hi ha hagut contra la llibreria Tres i Quatre, primer amb artefactes incendiaris i anys després amb còctels Molotov; la mort de Miquel Grau dies després de rebre l’impacte d’una rajola llançada des d’una finestra per un membre de “Fuerza Nueva”; el paquet bomba amb mig quilo de dinamita contra Manuel Sanchis Guarner; l’atemptat amb bomba a la casa de Joan Fuster, el mateix any del cop d’estat del 23-F; l’assassinat de Guillem Agulló, a conseqüència del qual el seu assassí només ha complert 4 dels 16 anys al qual se’l va condemnar; les pallisses de grups de joves ultradretans contra altres joves condrets; els incendis de locals de partits polítics; les destrosses a les seus de diferents organitzacions com el casal Jaume I de Russafa i robatoris de material i informació dels socis; la punyalada a un jove africà; un altre assalt a la llibreria Tres i quatre fa uns cinc anys; les acusacions i els pamflets contra professors, repartits a les portes de l’institut amb els domicilis per provocar conflictes i malestar i animant a plantar-los cara, perquè se’ls acusava de catalanistes; l’atac a la seu d’Esquerra Republicana del País Valencià amb explosiu i metralla, ara fa quatre anys; la retenció de tres diputats d’ERC durant tres hores quan presentaven un llibre; la pedrada al cap a una regidora del Bloc Nacionalista Valencià, provocant-li una ferida que va requerir 12 punts de sutura; la pintada a la seu d’Intersindical Valenciana i l’atac contra la casa del col·lectiu de gais i lesbianes; més atacs contra el BLOC en una manifestació, que varen ser considerats pel delegat del govern a València del PSOE com a fets violents que formaven part d’una determinada “normalitat democràtica”; els atacs amb còctels Molotov a una mesquita de Gandia i al casal Jaume I d’Oliva; l’atac amb pedres i pintades a la llibreria de la Universitat de València. Durant el 2010, seus i actes on hi havia persones pacífiques varen rebre atacs, insults, pintades i tota casta de manifestacions violentes; i el 23 de gener Joan Laporta va estar a punt d’esser agredit quan presentaven Solidaritat Catalana per la Independència al País Valencià, a més d’amollar una substància picant que va fer tossir els assistents, etc., etc., etc. Aquesta és la situació del quasi terrorisme contra tot el que faci olor dels germans principatins.
 
            Si en parlau amb algun governant del PP a València vos dirà que tot està controlat i que el tancament de TV3 es troba dins la legalitat, que no han fet més que complir la Llei. Quina casualitat? Des de quan una acció voluntària de veure una TV en la teva llengua és un acte delictiu? Des de quan voler seguir fent una activitat pacífica que no causa problemes a ningú i que has anat fent durant més de 20 anys és anar contra la Llei? I els incompliments de la Llei de Normalització Lingüística que ha fet el Govern valencià a les escoles i al carrer? Que els hem d’explicar als nins valencians que cada dia veien els dibuixos animats del canal Super 3 i que ara veuen la pantalla negra? Què s’ha d’explicar a les escoles i instituts? Que això és la democràcia o la dictadura? Que ells mateixos arribin a la conclusió raonable. La Llei de Normalització no ha estat respectada a l’hora de foragitar el català (perdó, la “llengua valenciana”) de les escoles i del carrer. Fer apagar els repetidors de TV3 és un acte repulsiu de persones que tenen un odi cerval als compatriotes del nord i contra molts dels seus conciutadans, però que en primer lloc el tenen contra ells mateixos, és el pervers autoodi.
 
            Aquests governants passaran a la història com unes persones que varen lluitar contra la seva cultura, contra la seva identitat, contra la seva llengua i contra la seva història. Si aconsegueixen tenir algun retrat a algun lloc, se’ls posarà cap per avall com a Felip V, per haver eliminat els furs catalans que es tenien i haver començat els atacs contra la llengua, que ara aquestes persones volen rematar. És un fet molt greu haver privat una part de la població valenciana de veure la TV3 en català, la seva llengua; és un acte que si provoca conseqüències, hauran de pensar si l’actuació del tancament no ha estat terrorisme d’estat o del regne.