Aquest comentari que fou fet el dia 15-2-2007 era el preludi de tot el que esta passant en aquest moments dintre la formació d’ERC mostrant una vegada mes, que l’enveja i l’afany de poder, per algunes persones es mes important que l’esperit i el sentiment de partit.
Carretero i el nou Rcat. = Ciutadans
Esta vist i comprovat, que per viure de la política, no s’ha de ser necessàriament polític, sinó, especulador; aquest S. Carretero, mentre l’anterior tripartit el tingué en llocs que els diaris tot sovint en parlaven, i de tant en tant sortia a la TV, mai manifesta cap desacord amb la posició d’ERC, però des del moment que Pasqual Maragall esmicola el Tripartit obeint ordres de Madrid, aquest “panxacontent” no ha parat de tirar pedres sobre el teulat d’ERC, amb el malintencionat argument de criticar ”la manca de persistència a la reivindicació per la independència per part d’ ERC”, aprofitant la influencia que li podria donar, formar part del Nou Govern d’Entesa, de la Generalitat de Catalunya. Considero que tant el S Carod com Puigcercos, han de filar molt prim per no provocar la caiguda “fatal” d’ERC, i que no poden aspirar a res mes que el compliment dels acords en espera de noves eleccions, sense fer rebaixes.
La capacitat intel·lectual-política de CIU, es manifesta en les dues formacions associades (UDC—CDC), que ambdues dediquen molt de programa per mantenir un electorat que els permeti fer front totes les adversitats en els comicis, tot i que també han provocat quelcom relliscades, i molt greus per cert, com es el cas de l’estatut, circumstancia que el S. Carretero vol aprofitar per intentar tornar sortir a la foto, i que de ben segur que algú de la oposició, li pot haver fet “proposicions deshonestes”,
L ’independentisme, no pot prosperar si les persones capdavanteres de les formacions polítiques amb aquesta ideologia, es dediquen a crear malestar dintre de la política d’esquerres, provocant tibantors i rancúnies, allunyant la possibilitat d’entesa dialèctica per posar les coses al seu lloc corresponent, procurant que cap vot es pugui escapar a l’hora dels comicis intentant reclutar-ne de nous i quants mes millor, que ben trampejat n’hi ha molts que no s’acaben de definir, i només cal donar-los un cupet a l’esquena perquè entrin al cercle; però amb gent com el S Carretero, ja podem donar el dol per desperti, si esmicolem les esquerres des de dintre, amb presa i afany de lideratge.
