Jo no vaig veure el «debat» de la Sexta, primer perquè no em resultava atractiu perquè si el que es volia és donar la imatge de «total» no ho era de total, i desprès perquè que hi intervinguessin tres líders, dos dels quals no tenen representació parlamentària, i el quart s'amagués darrera de la vice-presidenta m'acabava de fer el pes. El que si que he fet desprès és llegir el que m'ha semblat «instructiu» de l'espectacle i una de les coses que em sorprèn més és la proposta del PSOE de traslladar el Senat a Barcelona.
Em ve el mal pensament de que es vulgui intentar introduir més Estat a Catalunya però també em sembla que a Madrid segurament ningú trobaria a faltar la Cambra Alta, ja que és com una una andròmina que, a part de ser utilitzada com a repartidora de càrrecs de consolació o de jubilació, la posis on la posis, sempre acabarà fent nosa, o sigui que millor «endossar-nos-la», això si, amb el cinisme de gest d'apropament o germanor.
Sembla ser que això va ser, de tot el que es va sentir en vers Catalunya, el que tenia més pes en la balança per convèncer els dos milions de persones que van ratificar el seu «ja n'hi ha prou» de que val la pena quedar-se a España.
Possiblement la proposta entronca amb la defensa del suposat i hipotètic federalisme que prediquen, molt difícil de dur a la pràctica, i molt més en els termes en que Catalunya, com a país sobirà, s'hi pogués incloure.
Per altra banda, sembla una nova interpretació de la cançó de Zapatero al portar a Barcelona la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, que al tornar el PP al govern va tornar a Madrid, clar. Amb la diferència, pot ser, que aquesta si que era una proposta transcendent i rellevant.
En realitat, sembla ser que ningú li va donar cap importància al fet de que un 48% d'electors catalans haguessin votat per la independència, tret del lider de Podemos que va deixar apuntat que caldria permetre un referèndum als catalans. Tenen clar que mai no podrem marxar o és la por de que això es pugui produir que els bloqueja la raó ?
