Aquest és un article d'una persona que no entén gaire de futbol, que només sol posar atenció als partits on participa el Barça, que no llegeix cap diari esportiu, ni les cròniques esportives dels diaris i revistes habituals, ni escolta ni mira programes televisius dedicats al futbol. Aquests darrers anys m'ho he passat molt bé veient jugar el Barça, i assistint a vertaders espectacles de dansa futbolística, a més de poder admirar el millor jugador del món, Messi. L'any passat em vaig començar a adonar que les coses no anaven tan bé com ho haurien hagut de fer, i enguany s'han confirmat o s'estan confirmant els meus temors. El Barça és el mateix, continua intentant posar en marxa el seu estil de joc, però els equips que juguen amb ell, li ho impedeixen. En uns quants anys s'han adonat del sistema i han trobat la manera d'anul·lar-lo.
Sense fer lectures esportives profundes ni superficials, sent que els locutors o els acompanyants solen dir que quan no guanya, moltes vegades, és que juga malament, que no s'esforcen, que no corren, que no l'encerten, que la defensa és superada amb molta facilitat, que no veuen porta o que no xuten entre els tres pals, i altres explicacions. La meva manera de veure-ho o d'explicar-m'ho, senzillament, és que l'equip contrari, o els equips contraris coneixen el sistema del Barça i s'han especialitzat a destruir-lo. Sembla que qualsevol equip, els primers de la taula classificatòria i els darrers també, pot empatar o guanyar al Barça. Només necessiten tenir unes quantes característiques: estar molt ben preparats físicament, esser capaços d'aguantar el partit amb molt d'esforç i uns quants de jugadors que corrin molt. Clar, se suposa que pel fet de dedicar-se al futbol, també saben jugar. Si els contrincants tenen força suficient per destruir el joc del Barça, i no deixar-lo jugar, impedeixen als jugadors fer gols, i en qualsevol moment ells aprofiten i en fan.
El sistema del Barça comença jugant des de darrere, des de la defensa o des de la porteria; fa que l'equip contrari s'estengui per tot el camp i després, pretén que, amb passades mil·limetrades i que es fan per sorpresa i en totes direccions, es vagin esquivant i driblant contraris fins arribar a l'àrea de l'altre equip, i allà també amb centrades mil·limètriques, infiltrar-se entre la defensa i fer gol, moltes vegades quasi entrant dins la porteria. D'aquesta manera ha guanyat lligues espanyoles, la lliga europea de campions, la copa i la intercontinental o del món. Fa un temps, els equips feien l'esforç que podien, intentaven jugar i eren superats quasi sense adonar-se'n. Ara això s'ha acabat. L'equip contrari l'únic que ha de fer és tenir fortalesa suficient per no deixar fer el seu joc al Barça, i el Barça no té pla B. Si l'equip contrari resisteix i destrueix les jugades del Barça durant tres quartes parts del partit, li és més que suficient una quarta part per empatar o guanyar, ja que el Barça, fent el seu joc ataca amb molta lentitud, cosa que deixa que els defensors de l'altre equip es multipliquin, i entre un bosc de cames la pilota no pot avançar i es perd, una i una altra vegada. En canvi, com que l'equip del Barça juga molt avançat i amb una escassa defensa, formada per tres o quatre jugadors, quan es perd una pilota i es troba un davanter contrari molt ràpid, troben molta facilitat per fer-li algun gol.
Un altre problema que trob que és molt greu i que posa en perill el futbol com a espectacle és la moda que s'ha posat en marxa; i dic moda, perquè aquest sistema de joc embrutit, no existia en el temps en què jugaven Pelé, o Di Stéfano. Avui Pelé no seria el millor jugador del món, com ho va ser en el seu dia. Pelé en sabia molt, però no sabia fer el que sap fer Messi, que és eludir contraris, cosa que no necessitava fer Pelé. El sistema de joc tan desastrós del qual he parlat és que quan una persona avança amb la pilota, o la té, i si en sap molt, l'ha de tenir aferrada als peus perquè no li prenguin, qualsevol contrari arriba des de qualsevol part i de dret, de tombat o d'ajagut agrana i sega amb els peus i mentre mogui la pilota pot endur-se'n enlaire el contrari, que algunes vegades queda lesionat. Sembla que avui els entrenadors en lloc d'ensenyar tàctiques ensenyen a marcar territori. Una altra falta que hauria de tenir la targeta vermella directa sempre, i aviat s'aturaria, és el fet que quan dos jugadors d'equips contraris boten junts per arribar a una pilota que ve per l'aire, sempre n'hi ha algun que aixeca el colze i pega una colzada al cap o a la cara de l'altre, i el deixa mig estabornit. He sentit algun locutor o comentarista que diu que això s'ha fet amb l'impuls que s'han donat amb els braços per botar. Mentida! En el temps dels jugadors que he citat abans mai no hi havia colzades, ni tanta gent caiguda pel terra com hi ha ara. A vegades repeteixen partits per TV de fa trenta o quaranta anys, mirau-los i veureu que això no passava. Els dos jugadors esmentats feien filigranes amb la pilota als peus, avui no els ho consentirien. Messi sap fer filigranes amb la pilota, però també sap esquivar moltes travetes i puntades de peu dels contraris, i, per aquesta raó, pel domini de la pilota, pel seu joc de cintura, pels canvis de velocitat i per les fintes que fa, és avui el millor jugador del món.
Aquesta és la meva impressió, això és el que jo veig quan mir un partit de futbol i escolt els comentaristes. A mi em sembla que el sistema del Barça ha estat captat i que el joc brusc i brut impedeix que es pugui dur a terme en plenitud. Sembla que l'equip que es dedica a jugar, a construir i no a destruir el joc, és el que té més probabilitats de perdre amb el Barça. Per això, a vegades fa un partit millor a la copa d'Europa o contra els primers de la lliga, que contra el darrers. Tenim l'exemple del partit jugat contra el Real Madrid. El Barça va exercir d'equip millor del món, però sense efectivitat. Per tot això, crec que el sistema del Barça està esgotat, perquè ha estat superat. Voldria equivocar-me!
