El divendres 13 de gener de 2017 es va celebrar a la seu del sindicat CCOO de la ciutat de València, una jornada sobre la construcció de xarxes sindicals de polítiques LGTBIQ. Les experiències compartides vingueren per part de Michiel Odijk i Lili Brouwer, membres del sindicat neerlandés FNV, presentats per Cándida Barroso (S. de la Dona i Polítiques d’Igualtat CCOO-PV); i per part d’Empar Pablo (S. CCOO Moviments i Xarxes socials) i Alba Garcia (S. Dona i Cohesió Social CONC/Àmbit LGTBI) presentats per Alberto M. Roger (Ciberactivista Acció LGTBIQ CCOO-PV).
Els activistes dels Països Baixos ens explicaren com l’homosexualitat havia estat tractada en el seu territori des de la Guerra de la Independència de l’Imperi espanyol (1568-1648) fins a l’actualitat. Es va incidir especialment en la creació dels primers grups LGTBIQ dins dels sindicats de classe, per a protegir els drets de les persones d’aquest àmbit en el món laboral. Així com la seua evolució fins a l’actualitat.
Per altra banda, Empar Pablo va explicar la seua tasca de dinamitzadora de xarxes socials fent incidència en la importància actual d’aquestes per a la visibilització de realitats que no apareixen en els mitjans convencionals, generalistes i/o oficials. Alba Garcia va aportar les seues experiències des de l’Àmbit LGTBI de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) per a combatre la discriminació laboral i social per l’opció sexual i identitat de gènere, assegurant-nos la necessitat d’obrir espais en les organitzacions que incidisquen en els drets de les persones més invisibilitzades.
En les intervencions es va evidenciar la importància del dret a decidir de les persones, en relació a les diferents identitats que l’ésser humà pot aportar des de distints àmbits de la seua vida. A la vegada que es va fer palés la necessitat de convergir les diverses lluites emancipadores per a millorar les condicions de vida de les persones. Però això no sempre és fàcil quan, en el cas que ens ocupa dels drets LGTBIQ en el món laboral, la població en general no és coneixedora de la complexa realitat humana per no saber distingir conceptes com sexe, rol de gènere, identitat de gènere, orientació sexual o pràctica sexual. La filosofa i professora de retòrica i literatura comparada Judith Butler ens pot ajudar a donar llum per a entendre aquesta sopa conceptual.
Si per una part la Teoria de Gènere ens clarifica aquestes idees des del punt de vista teòric, també és cert que en el dia a dia aquestes realitats es poden percebre a través de l’empatia envers l’altre. D’aquesta manera la complexitat humana es simplifica quan s’és capaç de dilucidar que en realitat, en el fons, no són tantes les diferències entre nosaltres. En aquest sentit es poden aportar des del món del cinema molts exemples, però en el cas que ens ocupa és recomanable la pel·lícula “PRIDE” de Matthew Warchus. Aquesta obra està ambientada en l’estiu de 1984 quan Margaret Thatcher era primera ministra i un grup d’activistes LGTBIQ es va dedicar a recaptar fons per a ajudar a les famílies dels treballadors en vaga del Sindicat de Miners (NUM).
En relació al tema que ens ocupa, cal tindre en consideració la importància que cal donar-li al fet que el Sistema Educatiu integre en els seus programes l’aprenentatge d’aquesta complexitat humana. Entre altres factors, la informació ens pot ajudar a prendre consciència i actuar en conseqüència en el dia a dia. Perquè les actuacions contra la discriminació de qualsevol individu o col·lectiu en el món laboral ha de començar en l’àmbit familiar i escolar. Val a dir, a més a més, que hi ha una relació directa de la presa de consciència de la Teoria de Gènere envers l’assetjament escolar i la violència masclista. Des d’aquest punt de vista també hi ha organitzacions que es dediquen a donar la formació necessària a l’alumnat i a les quals es pot acudir, com per exemple el Col·lectiu Lambda de València que oferix el seu Pla Divèrsia, uns tallers participatius dirigits i adaptats a alumnat de diverses edats.
Tal com ja s’ha comentat anteriorment, la informació és necessària per a prendre consciència i per tant adoptar les mesures necessàries per a anar avançant en l’extensió dels drets individuals i col·lectius; no només en el món laboral, sinó també en tota la resta d’àmbits de la vida. Per això, des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) volem actuar com a una eina a favor d’aquests drets. Drets, sense els quals tampoc es pot avançar per a crear les condicions materials i socials necessàries perquè el País Valencià, els individus i els diferents col·lectius puguem exercir el nostre Dret a Decidir.
David Sempere, membre de la Plataforma pel Dret a Decidir @DaDPV
