És evident que l'Estat espanyol veu en Carles Puigdemont, el president a l'exili, el símbol més gran de l'independentisme rebel. El president va marxar a Bèlgica i amb el seu seguit de viatges i de resolucions judicials allà on va, està fent molt bona feina. Aquí potser no ens n'assabentem tant, immersos en la nostra bombolla (i segurament allà passa el mateix), però el front a l'exili fa una feina molt digna de visualització de la causa, que cal mantenir, i més ara que tenim un Conseller d'Afers Exteriors molt actiu.
El govern espanyol ha designat a dos polítics catalans del seu partit per presidir Congrés i Senat (Meritxell Batet al Congrés i Manuel Cruz al Senat), per solucionar l'afer Iceta. Hi ha diverses teories sobre el que ha passat, i les més creïbles o raonables passen per pensar que el PSOE, passat de voltes i en un pla super prepotent creia que o bé ERC votaria a favor (o s'abstindria en la votació d'Iceta), o bé que, a una setmana de les eleccions estaria bé muntar aquest ciri perquè Espanya veiés clarament que no pacta amb independentistes. Però, i aquí entra la variable Puigdemont, quan va pensar que el millor era silenciar el símbol, per no fer-lo créixer més, no deixant anar a Junqueras al debat de TV3 perquè no aparegués també el president, les coses se li van començar a torçar.
Amb Junqueras fora, les bases d'ERC van pressionar perquè el 'No' dels republicans a Iceta (que tampoc ho mereixia això de ser president del Senat), fos rotund i sonor. I JxC que estava negociant el grup propi a Madrid va sacrificar aquesta negociació (pel que sabem) per l'enèsim gest de l'independentisme, potser aquesta vegada necessari i efectiu. Ho diem així perquè això ha fet adonar a Pedro Sánchez que encara no té la investidura resolta (ja ho podria haver pensat abans, com el fet de presentar a les eleccions al Senat a Iceta, si realment li volia allà), i que ara s'hi haurà d'esforçar més a fer algun gest cap a ERC i el seu president empresonat. De moment, ja hem vist com deixarà als presos anar a recollir l'acta de congressistes, fins i tot un dia abans de la sessió constituent, on sembla que també hi podran assistir (dimarts vinent). Però… Ai, las! Se'n guarden una de freda, que seria suspendre els diputats. Tot i això, que Sánchez es molesti tant en intentar fer veure que gesticula a favor de Catalunya, indica que el problema el preocupa molt més del que diu, perquè, com dèiem, encara no té assegurada la investidura.
En definitiva, totes aquestes maniobres, segurament per acabar silenciant el president, que no callà ni ha de callar, en la denúncia i l'aprofundiment de la batalla jurídica contra un estat espanyol en fase demencial. I això la gent ho ha vist i li reconeixerà, al president, aquesta labor el proper diumenge 26 de maig, en la votació de les eleccions europees. Mentrestant, amb la renúncia dels diputats presos de JxC a l'acta del Parlament de Catalunya, l'independentisme (JxC+ERC+CUP) recupera la majoria absoluta perduda de 68 diputats, a falta de resoldre's el viatge a Europa de Puigdemont i Comín.
