Més enllà de l'estimat “Temps de Sedició” m'hi torno al bloc, avui, després d'un llarg període de sequera (ja em disculpareu) per incidir una mica més en les meravelloses dades del darrer CEO, en particular, pel que fa al suport creixent dels catalans a la independència. Guanyem. Hi ha molta feina a fer encara, però guanyem. Nítidament. Totes les operacions, del tercerviisme a l'espanyacanvisme, i tots els altres ismes del dependentisme s'estavellen contra la solidesa de la decisió presa, sobretot del 2010 ençà, per una majoria dels catalans. Mireu que és casualitat, perquè si comptem només a aquells que van voler expressar la seva voluntat sobre la independència a les eleccions plebiscitàries del passat 27-S el Sí va obtenir una nítida victòria amb deu punts d'avantatge sobre el no, 55 a 45%. I ara, la darrera onada del baròmetre del CEO, la segona de 2016, torna a situar els partidaris de la independència clarament per sobre d'aquest percentatge. El 47,7% que manifesta la seva intenció directa de votar sí és netament superior al 42,4% que es decanta pel no i aquests dos valors, traslladats a un resultat final de referèndum ens situarien en un 53 a 47. Pam. Però encara hi ha més.
Si bé és cert que la mostra de la darrera onada recupera un petit biaix favorable a l'independentisme envers les anteriors del període (2014-2016), també ho és que un parell d'elements descriuen bé la solidesa actual de la majoria favorable al naixement de la República Catalana: a) d'una banda, la suma dels qui responen l'enquesta del CEO amb un Sí o un No a la independència totalitza un 90,1% del total dels interpel·lats; atès que en un referèndum real la participació difícilment s'enfilaria per sobre del 80% i que l'independentisme té els electors més mobilitzats, més formats i més participatius en comicis, sembla clar que aquesta reculada de les preferències manifestades en abstracte al vot real aniria en favor de la majoria independentista; i b) lligada a la reflexió anterior, el fet que la pregunta sigui sobre una preferència abstracta, voluntat o desig i no en termes de votació imminent (com es feia abans de 2014 i en les altres preguntes sobre decisió electoral), fa pensar encara que la impossibilitat d'alternativa real reforçaria també el vot independentista. Elements per a l'optimisme: tenim un país preparat per a desconnectar i validar la desconnexió amb una victòria clara en un referèndum sobre la independència.
