- Publicitat -
No es pot reinterpretar allò que ni tan sols es pot interpretar, i encara menys es pot reinterpretar allò que aquells qui ho han de reinterpretar ni tan sols no saben remotament què significa interpretar i, doncs, molt menys poden saber què significa reinterpretar. No es pot reinterpretar un monument franquista més enllà d’entendre que es tracta d’un monument franquista. No es pot reinterpretar un monument franquista, doncs, perquè el monument ni tan sols admet interpretació més enllà d’entendre, naturalment, què va ser i continua sent el franquisme. Per això la collonada de la consulta a Tortosa per la retirada del monument franquista instal·lat des de fa cinquanta anys enmig del riu Ebre, no només és una bestiesa en tant que consulta sinó per les preguntes plantejades en la consulta, les quals, com no podia ser d’una altra manera, han estat al mateix nivell aberrant que la idea de la consulta.
Publicitat
Anem a pams. La idea de la consulta per la retirada d’un monument franquista és demencial per la seva contradicció de base. Posar a votació democràtica la conservació o no d’un monument de subjecte i objecte antidemocràtics suposa legitimar com a democràtic el totalitarisme –franquista, en aquest cas. Bonic, oi? Franco es deu estar petant de riure des de la tomba. En segon lloc, plantejar una consulta amb dues preguntes sense que cap d’elles inclogui l’opció d’enderrocar el monument i simplement llençar-lo a la quincalleria és com a mínim una presa de pèl, una consulta trampa al més pur estil franquista que, de fet, amb tota lògica va d’acord amb la idea mateixa de la consulta. En tercer lloc, parlar de reinterpretació del monument franquista significa tractar la gent d’imbècil i sense embuts, talment com quan els partits polítics diuen que des d’ara es decantaran més cap al centre, l’esquerra o cap a la qüestió social. Parlar de reinterpretació d’un monument franquista significa en realitat dir-li a la gent com ha d’interpretar el monument, com si a més no fos evident que el monument no admet ni tan sols interpretació. Parlar de reinterpretació d’un monument franquista per començar només pot fer que diluir la gravetat del significat del monument i el perquè es va erigir. Parlar de reinterpretació d’un monument franquista només pot fer que humanitzar el totalitarisme, i això, en un país rematadament babau com el nostre, és mortal de necessitat per la facilitat amb què el populatxo s’empassa el missatge. Parlar de reinterpretar un monument franquista després de cinquanta anys plantat al mig de l’Ebre és, segons aquesta idea, admetre que s’ha permès durant cinquanta anys una interpretació errònia sobre el que significa i, doncs, admetre una desídia imperdonable per part de les autoritats suposadament democràtiques sobre la nova interpretació a fer del monument en qüestió.
Però anem a la consulta. Naturalment, ha guanyat l’opció conservadora: el “manteniment del monument franquista per fer-ne una reinterpretació”. No podia ser altrament i és allò que es pretenia, per això justament s’ha fet la consulta i amb les preguntes que s’han plantejat. Per començar, quan en qualsevol terreny de la vida es posa a votació del poble una qüestió objectiva que, per tant, fa absurda la seva deliberació en votació, l’únic que en pot sortir perdent és justament la lògica d’aquesta objectivitat. És el triomf de la imbecil·litat. La democràcia com a pretext perfecte per perpetuar la desraó totalitària. Magistral. A Tortosa ha guanyat que tot continuï igual perquè d’entrada a un poble assenyadament català, és a dir covardment analfabet, no se li pot demanar res que no sigui continuar com està, talment una cèl·lula cancerígena, malalta, acomodada en el seu àmbit àcid. A Tortosa ha guanyat l’immobilisme per la simple raó que durant cinquanta anys s’ha imposat la indiferència ciutadana sobre el monument. Què feia, doncs, pensar que hi hauria una allau de ciutadans que ara, de sobte curiosament indignats per la presència del monument, anirien a votar per la seva retirada? I d’altra banda, què feia pensar que no serien justament els feixistes partidaris de la continuïtat del monument al riu els més motivats per anar a votar? D’aquí els resultats: un 30% de participació, un 68% de vots immobilistes i un 32% de vots per la retirada i museïtzació (!) del monument. Lògic. Previsible, més que previsible. Algú es pensava de debò que guanyaria l’opció de la retirada del monument?
Algú estarà temptat de pensar, i fins i tot de dir obertament, sense vergonya intel·lectual i moral, que a les terres de l’Ebre “la gent és molt fatxa”, tal com he sentit dir. Però no. Malauradament s’equivoquen. El problema no és exclusiu de la gent catalana de l’Ebre. A Tortosa simplement ha guanyat el seny català, el mateix seny, doncs, que a la resta de Catalunya. A Tortosa ha guanyat aquesta mena de seny tan curiós que consisteix a no confrontar mai res per no fer enfadar ningú –llegiu entre línies “ningú” com aquells que ens esclafen–, fins al punt que s’ha organitzat una consulta sobre un monument feixista per no fer enfadar… els feixistes (!), aquells que, per cert, no han votat precisament per la “reinterpretació” del monument franquista, sinó ras i curt pel manteniment del monument enmig de l’Ebre, perquè per poder votar sobre una “reinterpretació” d’un monument franquista no s’ha de ser franquista ni deixar de ser-ho, sinó que s’ha de ser estúpid, i perquè, tal com apuntava, la majoria dels franquistes votants no saben, val a dir que igual que la majoria dels demòcrates catalans, ni què significa interpretar, i encara molt menys, doncs, reinterpretar. Aleshores, per què es va afegir a la pregunta del manteniment del monument al riu aquest detall de la “reinterpretació”? Per seny. Es va afegir per seny català. Es va afegir per donar una pàtina de democràcia a una qüestió plantejada per satisfer el feixisme espanyolista, però mirant que no es notés gaire. La consulta ha estat, doncs, una idea assenyada, una idea per evitar la suposada confrontació. Una bena catalana més abans de la ferida. Una bota espanyola a sobre, i a sota un clatell català. Com sempre. Res no es mou. Les aigües continuen tranquil·les entre els catalans. Podrides, però tranquil·les. Tot va bé, com sempre, amb els catalans. Seny, sobretot seny. El nostre mal no vol soroll. Seny.
En fi. Tot això inevitablement em porta a pensar que si no som capaços ni de tirar pel dret a l’hora d’enderrocar un simple monument franquista, per cert que una qüestió sobre la qual que jo sàpiga Madrid no en té cap culpa, aleshores què nassos em pot fer pensar que serem capaços de tirar pel dret a l’hora de fer la independència? Bé, és una pregunta retòrica que plantejo al lector, perquè a mi ni m’ha passat mai de la vida pel cap la idea que aquest poble cretí aconsegueixi res, més enllà de masturbar-se tot manifestant-se i plorant com una criatura patètica per cada injustícia espanyola rebuda.
M’agradaria parlar amb l’assenyat alcalde de Tortosa. M’agradaria que em digués en què consistirà la “reinterpretació” que proposarà per al monument franquista un cop m’hagi explicat l’acudit, que ja ha explicat sense enrojolar-se, sobre convertir el monument franquista en un emblema de la pau. I voldria plantejar-li una hipòtesi. M’agradaria saber què faria l’alcalde, ara que s’ha decidit democratiquíssimament que el monument franquista continuarà tan feliç allà on és, si un huracà arranqués el monument del riu. Restituiria l’alcalde el monument franquista en nom de la democràcia? Em temo que sí. El seny català sempre s’imposa.
Publicitat
