Som éssers humans, descendents d’animals, i els que ens diferencia é la capacitat de racionament i la intel.ligència, coses que dibuixen un pont que ens separa de la fauna.
Però en qüestió de sentiments, tothom els nota i o els necessita, son síntomes de que tots necessitem companyia i notar que de debò ens aprecien, i saber som útils.
Naixem venint de la soledat, la soletat el ventre d’una mare, però tot i així allà dins, es nota la presència d’una mare, és a dir, quasi sense coneixement ni res rebem; i això fa, que quan més anem creixent, notem la necessitat de sentir-nos apreciats i o desitjats.
L’ésser humà és evolutiu, i per ser-ho, tenim l’habilitat de crear, procrear, unir-nos, treballar en equip, aprendre per millorar, etc, tot ens dur, a l’instint innat de voler evolucionar, i quasi sense donar-nos conte, cada dia aprenem coses, que mai ens faran perfectes, si permeten millorar, però al no ser perfectes mai, ens permet està en evolució constant; sinó ens tornariem en una societat estancada i prehistòrica de coneixement amb incapacitat superació.
Per tant, no tingueu mai pot, a voler està amb gent, tenir la necessitat veure i o està amb els familiars, amics, o gent ens aporti, que ens fa compartir i aprendre en molts sentits; i com també tenim la capacitat d’escollir, si algú no us interessa o veieu no us aporta res, no perdeu el temps, ja trobareu més gent més interessant.
Saber escoltar, saber dialogar i expressar-se per compartir, i sense egoisme, son eines que us portaran a saber està bé amb altres.
