Quan l’any 2005 el ja llavors Secretari d’Estat d’Hisenda, Sr Ocaña, va presentar els comptes de l’Estat que reconeixien que més de 15.000 milions d’euros pagats en impostos per la ciutadania i empreses catalanes els hi quedava Espanya per les seves coses, i no s’invertien ni gastaven a Catalunya, va afegir “Això és la prova que el sistema funciona”. Més de 100.000 milions d’euros han estat saquejats per Espanya a Catalunya des de llavors, i el mateix Sr. Ocaña amenaça ara amb fer seguir funcionant el sistema, negant el permís perquè el Govern català pugui emetre deute amb la de finançar la despesa pública.
Es compleixen amb escreix els vaticinis tant de Trias Fargas com de Guerra de fa vint anys, que el finançament de la Generalitat i la despesa pública a Catalunya segueixen els criteris de “asfíxia premeditada” i “que hagin de venir cada any els catalans a per escaiola “. Espanya amaga les dades i ens roba cada any més i més diners, fins als 22.000 milions d’euros actuals, i disminueix la inversió pública fins el col lapse, mentre destina el botí català a enriquir-se. En els darrers anys ja ha aconseguit que Catalunya estigui per sota de la mitjana en despesa i personal sanitari per habitant, que tingui menys professors i ordinadors per alumne que la mitjana, que tingui més alumnes per aula que la mitjana, que a Madrid s’hagin Mentrestant, els polítics i governants catalans gesticulen i declamen en la impotència. Deia el 1999 Pujol en la seva investidura “És per això que l’objectiu, molt principal – repeteixo que molt principal, principalíssim-d’aquesta legislatura és un nou sistema de finançament, que, d’una manera substancial, incrementi els nostres recursos. L’objectiu principalíssim. És coneguda la proposta elaborada pel Govern de Catalunya-i, més concretament, del conseller Mas-per aconseguir aquesta millora. La recordaré, aquesta fórmula, breument: Primer: recaptació, per part de la Generalitat, de tots els impostos pagats a Catalunya. “Des d’aleshores, tant els Governs de CiU com el Tripartit han simulat que el que acordaven amb Espanya era el millor sistema de finançament de la història, fins i tot estratosfèric, mentre el poble s’empobria.
Ja som líders en fracàs escolar, en tancament d’empreses i en creixement de l’atur, ja hi ha la Generalitat a la vora de la fallida i el seu deute al nivell del bo escombraries, ja tenim la renda per càpita més baixa que Ceuta i Melilla, ia Espanya es disposa a l’estocada final. ¿Planeja Mas impedir-ho i recuperar els nostres diners, o només gesticular? Solidaritat sap i proposa la solució: la independència. Si Mas i CiU tenen una altra, la donarem suport només si és efectiva i l’executen. Prou de paraules buides, volem fets, exigim que impedeixin que Espanya segueixi robant al nostre poble.
Article publicat al diari El Mundo el 23 de gener de 2011
