A rel de la crisi humanitària que va provocar el cicló Nargis el maig del 2008 a Birmània (també coneguda per Myanmar), l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) va enviar ajut humanitari per valor de 196.000€ a través de Creu Roja de Catalunya. Sis mesos després, la Generalitat de Catalunya atorgava el XXè Premi Internacional Catalunya compartit entre la metgessa birmana Cynthia Maung i la política birmana empresonada Aung San Suu Kyi, que en aquest darrer cas era recollit per la líder karen Zoya Phan.
Tots aquests esdeveniments m’han vingut a la memòria en assistir divendres passat al seminari realitzat a Casa Àsia que, amb el títol “El rol de les ètnies en el procés de pau i reconciliació a Birmània”, vaig inaugurar amb el president de la National Coalition of the Union of Burma (NCUB), Parlament birmà a l’exili, Nwe Aung, i la Presidenta de l’associació Birmània per la Pau, Concha Pinós.
La idea de realitzar un seminari per donar a conèixer la situació de Birmània la vam tenir ara fa uns mesos, quan na Concha Pinós va proposar a l’ACCD participar en un viatge a la zona fronterera de Tailàndia amb Birmània per conèixer de primera mà la realitat que s’està vivint en aquest país i la situació actual del poble karen. El viatge, realitzat durant el mes de gener d’enguany, en el que van participar el responsable d’acció humanitària de l’ACCD i la Directora de Comunicació de l’ACCD, va servir per tenir una idea més precisa de la situació en la que viuen les persones refugiades del conflicte birmà i alhora per identificar possibilitats de treball en l’assistència humanitària a les persones desplaçades per la persecució política del règim militar.
Durant els darrers anys l’ACCD ha incrementat la qualitat i el tipus d’actuacions que es realitzen en el marc de l’Acció Humanitària, no només en els casos d’emergències, sinó també en els anomenats conflictes oblidats, on la població civil és la principal víctima per partida doble: pateix directament el conflicte i és ignorada als ulls del món. En aquest sentit, hem apostat per un paper en situacions de crisi humanitària de llarga durada, desenvolupant accions de testimoniatge com a altaveu de denúncia de la realitat crítica que es viu en molts indrets del nostre planeta.
En aquest sentit, i centrant-me en el cas de Birmània, és fonamental donar a conèixer a l’opinió pública i als mitjans de comunicació de masses, la greu situació humanitària que es viu pel règim militar que governa, la repressió que exerceix contra la població civil, les violacions contra drets humans i contra els drets col•lectius dels pobles que conviuen a Birmània, com son els karen, els karenni, els shan o els mon. Actualment hi ha dos milions de desplaçats i refugiats i més de dos mil presos polítics, xifres que ja parlen per si soles.
Quan els britànics abandonen la colònia, el 1948, el coronel Suu kyi havia d’encapçalar el primer govern democràtic, però va ser assassinat i un govern militar va ocupar el seu lloc. Les protestes socials de 1988 van empènyer a Aung San Suu Kyi , filla del pare de la independència birmana, a liderar el National League for Democracy (NLD) i va guanyar les eleccions del 1990, amb el 80% dels vots, però els militars van respondre amb un cop d’estat i van eliminar totes les llibertats democràtiques, empresonant a la líder del partit, ara el principal partit a l’oposició, i als seus parlamentaris. La revolta del safrà, el 2007, en què els monjos van encapçalar la lluita per la democratització del país, només va servir per conscienciar puntualment la població mundial sobre què succeïa a Birmània, però les coses no han canviat i el dictador Than Shwe segueix governant impunement sota la forma d’una de les dictadures militars més sanguinàries d’Àsia.
Avui a Birmània, el règim militar utilitza de manera sistemàtica la violència, la tortura , les detencions il•legals, i els atacs de l’exèrcit contra la població civil. A més, tot i ser un país ric en recursos naturals, no ha distribuït la riquesa entre els seus habitants i és una de les zones amb més pobresa de la seva àrea geogràfica. Existeix una persecució sistemàtica a les minories ètniques karen, karenni, shan i mon per anorrear els seus drets, els seus territoris i les seves identitats culturals i com a pobles. Segons càlculs de NNUU Hi ha dos milions de persones refugiades i migrants econòmics. Podríem definir l’actual situació de Birmània com a un dels conflictes oblidats amb més llarga tradició històrica, conflicte que afecta les àrees de població en les que hi habiten minories ètniques.
Els camps de refugiats de Tailàndia i de desplaçats a la zona fronterera estan cada cop mes saturats i l’ajut internacional s’ha vist reduït en els últims anys; la UE ha reduït les ajudes i es nega a enviar-les via Tailàndia, degut a les pressions birmanes i la inacció per part de les autoritats tailandeses. Però només l’ajut humanitari enviat cap a Birmània des de la frontera tailandesa evitaria els controls militars i garanteix l’arribada a la població, ja que les autoritats birmanes han donat mostres més que evidents de desviació d’ajut.
El SPDC, (State Peace and Development Council) té previst convocar unes eleccions l’any 2010, eleccions motivades per donar una imatge internacional de democratització del règim i superar els recels i sancions internacionals que s’han establert contra el règim. Aquestes eleccions estarien emmarcades en l’actual constitució que és totalment il•legítima, ja que prohibeix que es presenti Aung San Suu Kyi, la candidata del NLD, que viu sota arrest domiciliari des de fa 17. La constitució actual no contempla la divisió de poders i proporciona immunitat a les autoritats governamentals pels actes exercits durant el seu mandat, a més de no reconèixer les garanties bàsiques que ha de proporcionar qualsevol text constitucional.
Les forces polítiques de les ètnies birmanes i el NLD de l’àrea alliberada es van unir el 1992 sota les sigles de National Council of the Union of Burma (NCUB) per fer un front comú i pressionar la democratització del país, i ara especialment de cara a les eleccions del 2010. Han elaborat un projecte de nova constitució, amb aspectes molt avantguardistes i reconeixements de drets que superen a moltes constitucions europees. Denuncien el procediment de la Junta i es neguen a participar-hi si prèviament no hi ha un diàleg a tres bandes (Junta Militar, NDL i ètnies), alliberament dels presos polítics i anul•lació de la constitució de 2007.
Mentrestant, la Unió Nacional Karen es troba en una situació política complicada, amb el govern a l’exili (Tailàndia) i sense poder defensar democràticament els drets del seu poble. S’estan preparant per configurar una estructura política sòlida que els permeti participar en l’activitat política de Birmània quan l’escenari canviï. Amb la població karen ens uneixen molts paral•lelismes, sobretot en alguns capítols de la història de Catalunya, la qual cosa estreny encara més els vincles de poble a poble.
Per totes aquestes raons, malgrat que Àsia no sigui una de les prioritats de la Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya segons el Pla Director 2007- 2010, la Cooperació Catalana no pot deixar de respondre a aquesta situació, i per això divendres ens vam comprometre a fer -ne el seguiment, treballar amb els actors humanitaris que donen assistència als refugiats de la frontera de Tailàndia amb Birmània, i a donar suport a totes les accions de testimoniatge que estiguin a les postres mans per denunciar el règim dictatorial de Birmània, en especial a aquelles persones que, des de l’exili, defensen els drets humans, la democràcia i la llibertat de tots els pobles i les ètnies perseguides per la Junta Militar.
