El Roig de Mercadona ho té clar: com menys drets laborals, millor

Poc a poc anem pagant totes les penyores que ens han adjudicat per sortir de la crisi. Les paguem a costa del malviure que comporta comprovar com dinamiten dia a dia l’estat social enlairat després de tants patiments i anys. De fet, haver liquidat l’accés universal al sistema públic de salut, haver trencat l’espinada al sistema públic d’educació, haver donat un cop de destral al sistema públic de pensions, haver congelat el desplegament de la llei de la dependència i un etcètera d’”havers” que no comporten altra cosa que transferències de capital públic al sector privat, no vol dir que hàgim tocat fons. D’aquí a poc, ens caurà una altra patacada: el qüestionament de la prestació d’atur.
Els resultats perversos de l’última reforma laboral són evidents: 7% menys de contractes el mes de maig d’enguany respecte a l’any passat, 14.500 persones aturades menys als Països Catalans en el mes de maig davant de les quasi 19.000 de descens en 2011, increment d’expedients de regulació, una major precarietat contractual –dels 1,2 milions de contractes registrats només el 7,97% indefinits-, acceleració en la substitució de plantilles formades professionalment per noves contractacions més barates…
Tot plegat res que no hagués estat previst perquè tota desregularització del mercat laboral comporta posar greix a la dinàmica de l’acumulació i l’especulació inherent al sistema a costa de major sofriment de les persones. Es a dir a costa de depredar-ho tot i a tots.
D’aquí que convingui tenir-ho clar. No solament estan dissenyant el marc de l’Estat postcrisi, la primera característica del qual vindrà donada per un presència fràgil i prima de les estructures públiques i l’hegemonia ideològica del “campi-qui-pugui, sinó que van confegint a cops de reforma laboral el retrat-robot del “treballador/a” post-crisi. Volen que la cultura sindical de l’enfrontament/pacte entre les parts, de la cerca de la flexi-seguretat laboral per poder encarar els reptes de l’economia globalitzada, de l’avenç de la cogestió esdevinguin “prehistòriques”.
El senyor Roig, propietari de Mercadona, ha deixat dit que té molt clar com ha de “néixer” el treballador/a per a l’endemà de la crisi: amb menys drets (i si s’aconsegueix fer-los amnèsics, bo i impedint que recordin que algun dia els seus pares n’havien conquerit alguns, millor).