Ja ha començar, la teòricament tradicional, temporada turística a la Costa Brava i, per extensió, a tot el litoral català. Enguany sembla que la campanya pot ser excepcional.. Es donen unes condicions molt especials –climatologia, violència al Nord d’Àfrica, crisi a Grècia- en què la vinguda de turistes pot superar tots els rècords.. De tota manera, més que parlar de “milions” de turistes hauríem de tenir molt més en compte els ingressos totals nets i els llocs de treball -de qualitat- creats gràcies a l’economia turística. Aquest 2015 el turisme a casa nostra implica un veritable repte de futur. No hi ha dubte que el turisme és una gran riquesa col•lectiva que hem de saber apreciar i valorar molt més. El turisme és l’espina dorsal de l’economia. Ara bé, el turisme també pateix uns mals estructurals, d’ençà de fa molts anys, que no s’acaben de resoldre. El sector turístic/serveis ha d’implicar-se més en el territori i en el conjunt de sectors de tota l’economia productiva. A més, hauria de procurar “abandonar” un excés de precarietat laboral. De fet, el turisme a la nostra demarcació comença a modernitzar-se, però encara li resta molt de recorregut per tal d’esdevenir un sector madur i punter de la nostra realitat socioeconòmica.
Tornant una mica a l’inici de l’article, aquesta temporada 2015 pot ser extraordinària; en aquest sentit s’haurien d’aprofitar totes les sinèrgies i experiències de temporades passades per tal de posar en pràctica aquesta modernització i tenir molt més present la qualitat que no pas la quantitat. En tota aquesta necessària modernització és imprescindible la planificació i, quelcom molt més difícil d’aconseguir : la desestacionalització. Aquesta temporada turística del 2015 pot ser històrica; pot representar una allau de visitats – sobretot dintre de les dates “clau” entre el 15 de juliol al 15 d’agost- que s’haurà de gestionar amb molta cura, amb una molt bona i necessària col•laboració entre el sector públic i el sector privat . Aquesta temporada turística del 2015 pot marcar un precedent de cara al futur. És més, ha de significar un pas endavant en l’obligada reconversió cap a un model molt més sostenible. L’únic model possible per tal de no malbaratar recursos naturals i, alhora, poder maximitzar uns guanys, econòmics i socials, que han de repercutir -més equilibradament i amb molta més equitat- arreu del territori i del conjunt dels ciutadans de carn i ossos.
