Avui ha estat un dia difícil de seguir. Difícil pels que també hem de compaginar les nostres funcions laborals habituals amb aquesta tasca de perseverança (i gran desgast) de testimoniatge pel Dietari del Procés. La sessió del judici als presos polítics d’avui s’ha allargat fins a dotze hores (de 10h a 22h pràcticament, descomptant dues hores de dinar) en una accelerada brutal del president de la sala del TS, Marchena, que ha decidit que avui enlloc de dues, serien quatre les persones acusades que se sotmetrien als interrogatoris de l’acusació i la defensa. Els advocats de la defensa, visiblement enfadats al sortir de la sala, ho han protestat. Els presos s’aixequen a les cinc del matí, i recorren més de 140 kilòmetres d’anada i uns altres de tornada. Ara, a la nit a l’arribar, els espera un simple sopar-pícnic ben testimonial.
A nivell judicial, podríem resumir-ho tot amb la frase del conseller de Treball, Chakir el Homrani, que ha assistit a la jornada i ha declarat el següent: “Ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat han fet cap pregunta entorn d'un alçament violent, una malversació clara o una sedició”. Avui però, ha aparegut un altre actor que ha distorsionat el dia i ha acabat essent el gran protagonista de la jornada. Parlem del rei Felip VI, que ha assistit al Congrés Mundial del Dret, celebrat a Madrid paral·lelament al judici al Procés, en què ha recollit el Premi Mundial de la Pau i la Llibertat, que li ha atorgat l'Associació Mundial de Juristes.
El monarca s’ha erigit com el protagonista amb aquesta clara referència al judici, extralimitant-se, novament, de les seves funcions: “No és admissible apel·lar a una suposada democràcia per damunt del dret, ja que sense el respecte a les lleis no existeix ni convivència ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat i, en definitiva, trencament dels principis morals i cívics de la societat”. Una de les respostes ha arribat d’immediat via twitter de Carles Puigdemont: “Franco va respectar la llei quan va nomenar Juan Carlos I com a successor. Per això el seu fill mostra aquesta obsessió a confondre la llei amb la democràcia (que d'altra banda no és una confusió innocent)”. Màxima pressió cap a Marchena i tot el tribunal, que espera el moment de les declaracions dels testimonis afins per capgirar una situació que ara mateix és absolutament escandalosa a favor dels presos polítics.
Ho deia el conseller de Treball. L’acusació no pot amb els polítics catalans. Els errors, les imprecisions i les confusions són constants. Es confon el full de ruta de l’ANC amb el de Junts pel Sí, es pregunta per tuits, per les hores en les quals es va signar un document polític, de tot, menys de rebel·lió ni sedició. No tenen proves, no poden, i el que han fet és anar a pels delictes de malversació i a posar pressió als presos que menys vinculació tenien. I en el cas de Dolors Bassa i Meritxell Borràs, han aconseguit posar la pressió suficient com per notar que les dues preses patien i se sentien incòmodes en determinats moments amb les acusacions.
Qui ha començat però, ha estat un didàctic Josep Rull, que ha donat una lliçó intel·lectual sense cap complexes al Fiscal, que no sabia on posar-se. No els parlem ja de l’Advocacia de l’Estat. “Firmar la convocatòria del referèndum va ser un dels moments més transcendents i emotius de la meva trajectòria política”. L’operació discernir seguiment de la llei amb donar compliment a la voluntat del poble era un repte difícil d’assolir, però Rull ho ha brodat. Tots quatre presos han volgut deixar molt clar que no es va gastar ni un sol diner públic. “El sistema ha de ser capaç de reflectir les aspiracions del poble i, si s’ignoren, la legitimitat sempre queda afectada. Nosaltres buscàvem compatibilitzar l’imperi de la llei i la legitimitat”, remarcava.
Rull ha respost perfectament a per què es va denegar l’accés del vaixell piolí al port de Palamós, un dels moments més tensos de la seva declaració: “Ports de la Generalitat va rebutjar l'entrada d'aquest vaixell [de policies espanyols que no va poder atracar al port de Palamós] perquè no va utilitzar els mecanismes establerts per sol·licitar l'atracament en un port, ni de la Generalitat ni de l'Estat. El port de Palamós no accepta llargues estades ni reparacions, això es fa en altres ports, i hauríem d'haver desactivat tota l'activitat ordinària comercial, però la decisió la va prendre la direcció del port”.
Dolors Bassa, ens ha fet patir més. Amb una veu més tremolosa s’ha arriscat a respondre a l’acusació i ha deixat una frase per la dignitat de les dones, com és que no respondria a VOX (com no està fent ningú) per respecte a totes les dones d’Espanya. La consellera ha explicat que “La independència es planteja com una cosa pactada, la prova és que som aquí i no som independents”. La consellera és de les persones que ha deixat més clar que la DUI no pretenia tenir una validesa real, cosa que ha enervat sectors de la CUP i de l’hiperventiladisme que intenta erigir-se com a alternativa. La realitat de tot plegat és que vist el que es va veure el 10 d’octubre, ja era bastant evident que la declaració del 27 d’octubre no aniria més enllà del pla simbòlic.
Bassa ha defensat el caràcter plenament pacífic de tot, i ha justificat així quan se li ha relcamat que donés permís per obrir centres cívics l’1O: “Els directors van enviar a les entitats una notificació que només podien utilitzar els centres cívics fins a les sis del matí, però no tinc agents de seguretat per vigilar si marxaven o no”. Bassa també ha deixat molt clara la validesa de l’objectiu independentista a l programa electoral, i la despenalització del referèndum, com han remarcat tots els presos fins ara: “No hi havia una estratègia conjunta, sinó un programa conjunt per aconseguir la independència que mai va ser invalidat ni impugnat”. L’acusació ha confós o ha volgut confondre factures que són d’UniPost amb factures de la Generalitat, Bassa ho ha detectat i no ha picat.
Borràs ha arrencat a plorar quan, sota pressió, ha oblidat per què va desatendre la recepció d’alguna notificació judicial. La seva advocada l’ha rescatat en el torn de defensa. No hi era perquè estava de dol per la mort del seu pare. L’exconsellera de Governació també ha remarcat que no es va gastar ni un sol euro públic. També ha definit el dia 6 de setembre com una jornada “simbòlica” al Parlament. La resta de la seva intervenció ha anat en el mateix sentit que Dolors Bassa, i en alguns moments, l’acorralament de l’acusació l’ha feta tremolar i emetre alguna resposta ben difusa i poc clara.
A darrera hora, quan s’hauria d’haver ajornat la sessió, s’ha fet declarar a Carles Mundó, que ha donat un espectacle que ha servit per ridiculitzar el Fiscal, que esparverat li deia “Bueno, usted a lo suyo”. Mundó ha decidit contestar a tothom menys VOX però en el moment de respondre al Fiscal, tot allò que no fos acusació de malversació o desobediència, que són els seus càrrecs, ha explicat que no respondria perquè no li atenyia. “Usted tendría que preguntar sobre incidentes concretos, como no los hubo, no me los puede plantear”, li ha etzibat.
L’exconseller de Justícia ha desvinculat el Govern de l’organització del referèndum un cop suspès el decret de convocatòria. Per ell (i la resta) convocar un referèndum forma part de l’ordenament jurídic. “El referèndum no incompleix els requeriments del TC. No hi ha fets concrets que expliquin quina és la intervenció del Govern”. “Estampar la firma no afegeix motius jurídics”, ha dit en relació a la seva firma del decret de convocatòria de l'1-O, i ha afegit que si era irrellevant per a convocar-lo, “m'imagino que també ho devia ser per desconvocar”. Amb l’Advocacia de l’Estat, descol·locada durant tota la setmana, Mundó ha vist com una discussió podia arribar a l’absurd: Mundó: El hecho de ir a votar no se si tiene o no relación con el delito de malversación / Advocada de l’Estat: No le pregunto por el derecho a votar, le pregunto por la acción material de coger un papel y meterlo en una urna. / Mundó: O sea, votar. A casa hem rigut bastant amb les declaracions del republicà.
L’altra protagonista del dia ha estat Elisenda Alamany. La líder del corrent ‘Sobiranistes’, ha comparegut llargament al Parlament a les 11h acompanyada de Joan Josep Nuet, el líder incombustible d’EUiA, per anunciar que abandona el Grup dels Comuns, però no l’acta. Una cosa similar al que va fer Fachín, ja que ha anunciat la transformació de l’espai ‘Sobiranistes’ en un partit polític, que ara mateix estaria negociant amb ERC concórrer en alguna de les properes eleccions que venen. Aquest fet seria una d’aquelles evidències que legitimarien el discurs d’ampliar la base.
La idea, en el fons, és tornar a aïllar una ICV retrògrada que és capaç de fer una llista contra Dolors Sabater a Badalona, i així a altres municipis grans. Els ecosocialistes van aconseguir evitar la seva desaparició confonent-se o mutant amb la plataforma dels Comuns d’Ada Colau, a qui van regalar el lideratge, com el Messies que havia de salvar tot aquest moviment. Però la marxa de Xavier Domènech, i el posicionament tan tebi amb els presos polítics, i la defensa aferrissada del PSOE com un gos faldiller i els seus pressupostos, els han matat, i Alamany fa el pas. Veurem què fa Nuet, que lidera tot un partit històric, amb postulats bastant més rupturistes que ICV.
